Era previsible que el govern de Pedro Sánchez naixeria amb controvèrsia, vistes les ganes de la dreta de crear un clima guerracivilista. I així ha estat. Primer amb la nova fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. I ara amb el flamant vicepresident Pablo Iglesias, a qui les crítiques del Consell General del Poder Judicial per haver dit que la justícia espanyola ha quedat “humiliada” a Europa li han donat, de fet, la raó. Però la vida és així, resulta que la gran polèmica del món mundial és que Sánchez ha decidit que els Consells de Ministres es facin els dimarts! Això porta boja l’oposició, perquè la sessió de control al president que es fa els dimecres al Congrés, convertit en un plató de televisió on es dramatitza la discrepància, no podrà fiscalitzar les decisions que prengui el Consell de Ministres el dia abans. Resulta que les preguntes s’han de registrar abans. Bé, i què? Ara ja era així, s’havien de registrar el dijous, si bé és cert que es podien retocar divendres a la tarda. Però, i què, igualment? Ara també ho podran fer.

De fet, no és obligatori que el Consell de Ministres es faci els divendres. De fet, no sempre ha estat així.  Adolfo Suárez ja els feia els dimarts. Felipe González els va començar a fer els dimecres i els va acabar fent els divendres. I, des d’aleshores, ha estat així. Diuen els experts que en l’època en què no hi havia mòbils ni internet, anava bé que tothom sabés el dia i l’hora del Consell de Ministres. I que anava bé al govern de torn fer-lo els divendres perquè d’aquesta manera tancava les polèmiques de la setmana i podia marcar l’actualitat durant tres dies. Però, esclar, ja fa anys que hi ha mòbils, internet i comunicació instantània. I ja fa anys que una simple declaració a peu de carrer pot fer la volta al món. No cal convocar un Consell de Ministres. Aleshores, per què se seguia fent els divendres? Per què no es decidia fer-lo els dilluns per portar la iniciativa de la setmana?

Si tu fas pública una informació que et perjudica o no és popular el divendres, té molta menys transcendència que de dilluns a dijous.

Ignoro la resposta. Però aquest canvi m’ha recordat un episodi de The west wing, traduïda com El ala oeste de la Casa Blanca, on els assessors del millor president que han tingut mai els Estats Units, Josiah Bartlet, discuteixen sobre com fer pública una informació delicada. I un d’ells diu: “Expliquem-ho amb la brossa dels divendres”. El divendres és a les portes del cap de setmana, hi ha canvi d’hàbits, i resulta que els dissabtes, als Estats Units, és el dia de menys consum de premsa. De manera que si tu fas pública una informació que et perjudica o no és popular el divendres, té molta menys transcendència que de dilluns a dijous. I fixeu-vos que els Consells de Ministres fa dècades que són els divendres. La brossa dels divendres ha estat perfectament instal·lada. Direu, i és veritat, que això també perjudicava el govern de torn amb les bones notícies. I és cert. I és possible que això hagi decidit Sánchez ―o els seus assessors― a fer el canvi al dimarts. Segur que és així. Però fixeu-vos també que la revolució tecnològica, per tant, en la manera de difondre i consumir informació, que és quan al govern li hauria anat bé canviar la política informativa (perquè la norma de marcar tres dies del cap de setmana ja no existeix), ha coincidit amb la crisi econòmica! I ni al govern Zapatero ni al govern Rajoy, que van haver de prendre decisions impopulars, els interessava gaire, no només la repercussió primera, sinó la lletra petita del BOE de l’endemà. I, per tant, això pot haver fet endarrerir el canvi.

Ara només falta que, a més de predicar-ho, practiquin la conciliació, i la roda de premsa deixi de ser a l’hora de dinar.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat