El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) projectarà dissabte des de Montjuïc el batsenyal, el símbol icònic de l’home ratpenat emmascarat, coincidint amb els 80 anys de la creació de Batman. Cosa que no deixa de ser morbós tenint en compte que hi ha qui considera, en un debat gairebé metafísic, que Barcelona s’ha convertit en Gotham City, la ciutat fosca i plena de criminals del còmic creat per Bob Kane i Bill Finger. El batsenyal es podrà veure reflectit a l’edifici de Montjuïc, però també a l’Empire State Building de Nova York (l’autèntica Gotham) i a una llarga llista d’edificis del món des de Melbourne (Federation Square), a Tòquio (Magnet by Shibuya 109), Johannesburg (The Leonardo), Berlín (Torre de la Televisió), Roma (Plaça Espanya), París (Galeries Lafayette), Londres (Senat), Sao Paulo (Itaúsa), Mont-real (Complex Dupuis), Ciutat de Mèxic (Torre Reforma) i Los Angeles (Ajuntament).
La figura dels superherois (si és que Batman es pot considerar un superheroi) sempre ha sigut controvertida políticament. A la passada campanya electoral, sense anar més lluny, Pablo Iglesias va anar al programa d’Ana Rosa ―un dia que no hi era Albert Rivera― i uns nens li van preguntar si els superherois són de dretes o d’esquerres. Un debat més vell que l’anar a peu. Ja fa gairebé 15 anys, al mateix Parlament de Catalunya, Antoni Fernández Teixidó (aleshores a CiU) i Jordi Miralles (que va ser coordinador general d’EUiA, i a qui enyorem des de la seva mort el 2015) van debatre sobre si Superman és de dretes o d’esquerres. L’origen va ser la frase de Miralles que deia que les propostes econòmiques d’Artur Mas eren més de dretes que Superman. Quan Teixidó el va reptar a demostrar l’acusació ―sobre Superman, no sobre Mas―, Miralles va argumentar que el mateix concepte superhome, “un home molt superior als altres”, evidenciava que constitueix “un veritable prototip ideològic de la dreta”, que facilita que s'accepti “la renúncia a exercir el poder democràtic”. A més, hi va afegir que és un exponent del culte a la força, un prototipus del masclisme ―perquè protegeix la dona que inevitablement “s'enamora de la seva superioritat”― i un “símbol del poder imperial”. Miralles fins i tot va repartir un dossier amb una imatge de Superman mirant el cel, i amb la frase: “Superman resol els conflictes des dels miracles, amb una gran càrrega religiosa”. Per això, Josep Maria Pelegrí, que era secretari general d'Unió, es va preguntar als passadissos del Parlament si, en realitat, Superman és un socialcristià.
Bé. El cas és que Iglesias va contestar que Superman és més “conservador”, donant la raó a Miralles, però que Batman, “que és un activista LGTBI, és més progressista”. Òbviament, no tothom hi va estar d’acord. De fet, Batman desconfia de l’administració ―de l’Estat, per tant― i assumeix unilateralment i de manera populista la tasca de vigilar, jutjar i castigar. De fet, Julio Embid, al seu llibre Con capa y antifaz, afirma que Batman és, efectivament, de dretes, i que Superman hauria votat Trump perquè és fill de grangers d’un estat conservador. No ho sé. També es podria dir que Batman és Trump: un milionari que vol ser un superheroi. Però cal resoldre-ho ja, perquè quan dissabte es projecti el batsenyal sobre la ciutat del crim i els desnonaments, hem de saber si darrere hi ha la mà dura de Manuel Valls, la d’Albert Batlle o en realitat ha vingut per ajudar a Ada Colau ara que no es pot disfressar de Supervivienda, l'única superheroïna que havíem conegut fins ara i que, com Batman, també actuava al marge del sistema.