Auron Play ―Raúl Álvarez― és un youtuber que l’estiu del 2017 es va indignar amb la marxa de Neymar del Barça. Amb el seu particular sentit de l’humor deia coses com “Neymar, me has jodido la vida” o “Nobita, vamos a por ti”. Al cap d’un temps el va trucar la policia per anar a recollir una denúncia al jutjat. Espantat, va anar cap a comissaria. El policia li va preguntar si havia amenaçat algú i li va donar un paper per anar al jutjat. La funcionària de justícia va buscar a l’arxiu i li va preguntar, amb un somriure sota el nas ―on si no―, si havia tingut problemes amb el Barça. Quan li va donar els papers, Auron Play va veure que qui l’havia denunciat era Josep Maria Bartomeu i Floreta, president del Futbol Club Barcelona.
Una querella criminal del president del Barça a un youtuber per dir-li Nobita. La justícia, aquesta vegada, va fer la seva feina. El jutge la va rebutjar i va ordenar informar-ne les parts. L’episodi hagués pogut passar desapercebut, però Auron Play ha decidit llegir públicament la denúncia i el seu vídeo porta ja 10 milions de visionats. Com un Barça-Madrid a la tele, vaja. En la narració, l’ídol dels adolescents explica que els documents aportats eren tuits d’ironia “dañina” com un adreçat a Neymar: “Puto Neymar, me estás jodiendo las vacaciones, basta ya, rata”. Però el vídeo també ha servit per descobrir que a Bartomeu ni li agrada que li diguin Nobita: “Nótese que Nobita es como llaman de manera despectiva al presidente del Barça”. No sé si sap Bartomeu que així és com li diuen els jugadors, però vaja.
Agradi o no agradi a l’home blanc petitburgès, instal·lat, masclista i cunyat, hi ha un humor que es caga en tot perquè és un reflex del món que han contribuït a deixar
El cas és que la justícia va dir “no ha lugar” a la querella presentada en nom de Bartomeu, i Auron Play acaba amb un missatge conciliador. Vol dinar amb Barto i fins i tot li diu que si li haguessin dit que molestava al president del Barça, hagués parat. Tots els qui coneixen Bartomeu diuen que és una persona afable. I és així. Ara, per arribar a ser president del Barça o per triomfar en els negocis o per sobreviure a la política, potser cal alguna cosa més. Cal ser un killer. I Barto ho deu ser, perquè ja al gener Betevé es va polir el programa La Sotana per una nadala satírica sobre el president del Barça.
Certament, la nadala era destralera. Des de ja fa un parell d’anys, i gràcies a Twitter, ha aparegut un nou fenomen amb epicentre a Casa Gracia, la irrupció del que s’anomena stand-up commedy en català. Monòlegs, vaja. Un fenomen que ja ha sortit del soterrani on va començar ―i on segueix amb aquest nom― i que, a diferència de l’humor més blanc del primer Andreu Buenafuente, fa un humor més estripat, irreverent, àcid, negre i surrealista. Al Soterrani de Casa Gracia s’hi escolten autèntiques barbaritats que en un plató serien objecte de tancament immediat del programa. Bé, com ja hem vist que ha passat. Cosa que no deixa de ser una fita, com la presència al Cruïlla dels monòlegs i l’obertura de nous escenaris a Barcelona.
El més proper a aquest món que es veu en una cadena convencional és ara mateix el programa de David Broncano La resistencia, un dels representants d’una escena madrilenya fins ara més potent que ha arribat al mainstream, gràcies per exemple a La vida moderna de la SER, a una indústria audiovisual més potent i diversificada. Però que comença a tenir rèplica a Catalunya. Perquè el cas és que aquest món existeix. Lluny de l’oficialitat. Lluny del políticament correcte. Fins i tot lluny del monotema. Lluny d’uns instal·lats que l’ignoren per desconeixement o per menyspreu. Youtubers i monologuistes políticament incorrectes. Un president del Barça que els denuncia. Una anècdota? Potser sí. En tot cas, preocupant per la llibertat d’expressió i pel sentit de l’humor en general. Al cap i a la fi, agradi o no a presidents del Barça o diputats al Parlament, agradi o no agradi a l’home blanc petitburgès, instal·lat, masclista i cunyat, hi ha un humor que es caga en tot perquè és un reflex del món que els qui no els agrada han contribuït a deixar.