Seguim sense data d'investidura, però, a canvi, hi ha acord de coalició progressista. A l'abraçada de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz li falten unes hores, previ vistiplau de la gairebé vintena de partits inclosos a Sumar. No és suficient, però sí necessari. No és la part més difícil, però toca anar concretant. Cada setmana té la seva pantalla en aquests tres mesos difícils des de la trinxera de la informació i aquesta per fi té un anunci definitiu. La vicepresidenta primera Nadia Calviño llançava la primera picada d'ullet aquest dilluns a La Hora de La 1 obrint-se a negociar la jornada laboral. Sumar necessita una fita, una bandera identitària per onejar. El temps de treball és vital per viure millor, per conciliar, per augmentar fins i tot la taxa d'ocupació, per protegir el medi ambient. Més temps és més qualitat de vida. El més semblant a un tot en un en el programa electoral de Yolanda Díaz. Aquesta no serà (si és) la legislatura de les lleis estrella, serà més aviat la de caminar junts amb el convidat sorpresa de Junts, així que l'acord és més de compromisos que polítiques amb nom i cognom.

El 2019 Unidas Podemos va treure la check list i des de dins del govern va fer oposició fins a anar guixant gran part d'aquesta llista. Yolanda Díaz, per formes i per temps, agafa el relleu d'una coalició de continuïtat. Fa cinc anys l'acord amb Unidas Podemos va acaparar tota l'atenció i tensió. Les opcions de govern van saltar repetidament pels aires fins que Sánchez i Iglesias van anunciar per sorpresa el sí de la primera coalició en democràcia. Han passat cinc anys i l'acord entre Díaz i Sánchez era una realitat des de la campanya electoral. Un tràmit —transcendent, però un més— cap a la investidura. Les carteres per repartir de llavors seran molt semblants en nombre i competències a les de Sumar. La política es tensa i es destensa. La coalició està més que assumida i digerida. Està també votada. Ara a l'olla de pressió de la investidura només queda la llei d'amnistia, cor de l'acord amb Junts i camp de tir del PP i Vox.

Passada la fumata blanca de la segona possible coalició en democràcia materialitzada per Sánchez i Díaz, tot el que queda és negociar amb Junts

L'acord, encara que es doni per fet, consolida una estructura de govern que ha de desplegar un programa progressista en un hemicicle de majoria conservadora. On reeditar un impost a la banca o a la riquesa serà difícil si necessita el vot del PNB i Junts. Almenys els primers no tenen intenció d'imposar càrregues impositives als beneficis extraordinaris de les elèctriques o a les seves pròpies fortunes. Les polítiques de Sumar passen per millorar una agenda laboral ambiciosa —el core de Yolanda Díaz— en aliança orgànica amb els sindicats com a agent social imprescindible per ratificar acords; tocar en el que puguin la fiscalitat —queda lluny la gran reforma que va prometre la ministra María Jesús Montero— i apujar una mica més l'SMI.

Les diferències amb Podemos són més d'escenificació que de polítiques. Ambdós demanen d'augmentar el salari mínim —uns a 1.170 euros, els altres a 1.500 euros—, polítiques d'habitatge que el PSOE evita emparant-se en la llei estrella acabada d'aprovar. I el gran abisme, Podemos vol Irene Montero de ministra, Sumar i el PSOE no. Ni Díaz tindrà Montero en el seu executiu, ni el PSOE cedirà una altra vegada les competències d'Igualtat.

Recorrent als estatuts, els pròxims passos del PSOE passen per reunir l'executiva per convocar la consulta a la militància i ratificar l'acord de governabilitat amb Sumar. Tenen de 3 a 10 dies per fer-ho. El que no anirà a consulta és l'amnistia, en ser un pacte d'investidura i no de govern.

I pel que pugui passar, el PSOE no ha deixat de fer campanya mentre el PP s'ha instal·lat en l'oposició. Sánchez ha donat mítings cada cap de setmana des que va començar setembre. Feijóo es mou contra l'amnistia de província en província, anuncia el fals segrest del Congrés i un president dimitit, acusació de difícil comprensió lingüística. Un programa de govern davant un programa a la contra en la línia de la campanya de les autonòmiques del 28-M.

Passada la fumata blanca de la segona possible coalició en democràcia materialitzada per Sánchez i Díaz, tot el que queda és negociar amb Junts. Poden faltar dies, setmanes o més d'un mes fins a l'últim minut com pronostica el PNB. Tota la tensió, en totes les direccions, està en un sol debat: amnistia o a votar.