Benvolgut Sr. Cambray,

Les Tietes ens hem assabentat que plega. Sàpiga vostè que tenim el corazón partío, no tant perquè deixi la Conselleria d’Educació, cosa que ja pot intuir que era el nostre objectiu, com perquè després de més d’un any de correspondència ininterrompuda (si més no per part nostra, perquè el que és vostè, com si sentís ploure), ara ens queda un buit emocional que no sabem si la Sra. Simó podrà omplir. Ves per on, li havíem agafat carinyo, conseller. I no es pensi pas que som les úniques, perquè les darreres 24 hores hem rebut una allau de peticions per fer-li arribar un comiat com es mereix.

El que no ens queda clar és si vostè ha cessat o l’han fet cessar. Entén la diferència? Com imaginem que ja deu saber, l’ús transitiu del verb és incorrecte i, per tant, no es pot dir que “El MH President Pere Aragonès ha cessat l’Honorable Josep González Cambray”, sinó que el correcte seria dir que “El MH President Pere Aragonès ha fet cessar l’Honorable Josep González Cambray”. En altres paraules, l’Aragonès l’ha destituït, despatxat, fet fora, fet plegar o bé desposseït, separat o remogut del seu càrrec. En definitiva, el presi l’ha fulminat. Si li serveix de consol, està clar que l’acomiadament no ha estat resultat de la seva gestió intransigent i impositiva en Educació, amb la qual el MH combrega totalment, sinó conseqüència de la davallada electoral del seu partit. Vostè ha estat, finalment, un dels tres bocs expiatoris que ERC ha sacrificat a l’altar dels màrtirs de la seva errònia estratègia de partit d'entossudir-se a eixamplar la base.

Les Tietes aprofitarem aquesta avinentesa per fer una mica de vacances, perquè la veritat és que estàvem totalment desbordades per la ingent quantitat de queixes que arribaven a la nostra bústia de correu electrònic sobre la seva gestió de la conselleria. La feina que hem dut a terme ha consistit a vehicular les necessitats, demandes, recances i greuges de dones competents, que vostè i els nostres lectors ja coneixen, com han estat la Marta S., la Montserrat D., l’Eulàlia V., la Virgínia Fitzpatrick de Bofarull, la Halima Farouk, la Conxita F., l’Esther O., la Mariona B., la Kriss-Queroseno, la Gala Gai i la Cecília Borràs. I no sap, exconseller, la quantitat descomunal d’epístoles que teníem pendents en llista d’espera per fer-li arribar, sobre temes tan punyents com el negoci de la digitalització de les aules, la joiosa absència de fracàs escolar malgrat els nefastos resultats de l’alumnat en les avaluacions oficials, la caiguda lliure en picat de la comprensió lectora, els funestos resultats dels nomenaments a dit de professorat per part de les direccions, la desoladora desatenció dels alumnes amb necessitats educatives especials… i un llarg etc. Nous sommes désolés, hem fet tard. No hem pogut abastar-ho tot, perquè l’han destituït abans d’hora. I el nostre desconsol s’accentua perquè Les Tietes estàvem en procés de creació d’una associació de dones perjudicades per la seva conselleria. Com a resultat de les trobades regulars del grup, ja teníem concertades reunions amb els responsables d’educació de diversos grups polítics i amb el Síndic de Greuges, així com sol·licitada cita prèvia amb el registre del Departament de Justícia per formalitzar els nostres estatuts i encunyar el nom del grup: Damnificades pel Cambray.

Les Tietes esperem que el ritual de traspàs de carteres no sigui en realitat un mer protocol, sinó un buidat del contingut a la paperera de reciclatge per començar de nou i resetejar la política educativa del departament

Si canviem de tema i parlem del futur, malgrat que avui, donades les circumstàncies, l’ompli la nostàlgia, Les Tietes li recomanem que canviï la mirada i visualitzi quin pot ser el seu nou horitzó professional. Coneixent el seu grau d’implicació amb l’escola pública catalana, imaginem que vostè no caurà en la temptació de fer servir les portes giratòries per anar a ocupar una plaça a la UOC amb el seu germà, ni algun altre lloc influent a les files de la Fundació Bofill,  al consell executiu d’EduCaixa o com a responsable d’una Càtedra Unesco qualsevol. Si fem cas del seu arrelament a la tradició familiar i per honorar els seus pares mestres, considerem que es pot trobar molt còmode en alguna d’aquestes tasques professionals que ha promogut activament des de la seva conselleria:

  • Què li semblaria un càrrec de gestor TIC-TAC d’un institut on els tres darrers coordinadors han plegat desbordats per la feina de vetllar pel manteniment de més de 1.000 ordinadors?
  • O potser es veuria fent acompanyament com a tutor d’un grup de 3r ESO, de 35 alumnes i un 43% de necessitats educatives especials?
  • Com prova si fa de coordinador de projectes d’innovació, en construcció i encara sense títol, perquè això posa l’alumnat en el centre?
  • O bé, donada la seva habilitat per capejar les sentències del TSJC, com es trobaria de responsable del projecte lingüístic de l’escola per vetllar per l’aplicació del 25% de castellà a les aules catalanes?
  • Atesa la seva experiència en tractar casos de bullying, i la seva expertesa en mediació, potser se sentirà més a gust com a professor membre de la comissió de convivència del centre?
  • Tanmateix, pel seu tarannà negociador, Les Tietes li recomanem, perquè s’ha de fer sí o sí, que s’agafi la guàrdia de castigats, és a dir, que faci el paper de “poli malo”, com Harry el Brut però sense pistola.
  • Ara bé, segur que pel seu perfil d’expert en màrqueting, com a responsable de vendre fum a les xarxes i de promoure la imatge pública de l’institut, vostè faria que les coses passessin. 
  • Com que ens ho hem de dir tot, no oblidi que ens cal un responsable de salut laboral del professorat i mental de l’alumnat, la qual cosa inclou vetllar per evitar que els ventiladors baratets que s’han comprat no mutilin ningú o que hom no es desmaï per cap cop de calor al juny i al setembre (cosa previsible si hi va amb traje com vostè acostuma).
  • Encara que com a experiència definitiva, què li semblaria anar als fets i fer de monitor-coach a la casa de colònies L’esquirol rialler a finals de juny, tutelant 90 alumnes hormonats de 4t d’ESO les 24 hores del dia?

En fi, Sr. Cambray, vostè decidirà quina feina li escau més bé en aquesta nova singladura professional que enceta; no obstant això, no ens voldríem acomiadar sense expressar-li que si es compleix l’amenaça que les seves polítiques educatives han vingut per quedar-se, Les Tietes no concedirem a la nova consellera, la Sra. Simó, ni els 100 dies de gràcia que demana la cortesia. De fet, Les Tietes esperem que el ritual de traspàs de carteres, amb les efusives  abraçades que s’han fet davant de les càmeres, no sigui en realitat un mer protocol, sinó un buidat del contingut a la paperera de reciclatge per començar de nou i resetejar la política educativa del departament. On verra.

Aprofitem l’ocasió per saludar-lo atentament, i per recomanar-li que es cuidi força, ja que venen temps difícils per a vostè i per al seu partit.

Ens acomiadem amb uns eslògans que potser li sonen: "Bye, bye, Cambray!" i "Nunca máis!"

Les Tietes