Això del progressisme va per barris, sobretot perquè, molt sovint, l’apropiació de la paraula no té res a veure amb el progrés. És una mena de talismà que, afegit a qualsevol acció política, té l’estranya virtut d’augmentar el seu valor. No deixa de ser sorprenent com manté el seu virtuosisme malgrat la ingent acumulació de fracassos i abusos que s’ha fet en el seu nom. Personalment, crec fermament en la idea del progrés en totes les seves variables, personal, econòmic, els valors..., però em costa molt creure en aquells que s’atorguen el qualificatiu de progressistes. En general, dins d’aquesta categoria s’amaguen reaccionaris de l’alçada d’un campanar, amb posicions dogmàtiques i intolerants que res no tenen a veure amb el progrés social.

És el cas que ocupa aquest article en referència a un nou i enèsim manifest perpetrat contra un dret català, en aquest cas en contra del dret de Catalunya a un finançament propi. L’encapçalament del text (en castellà como Dios manda) és frontal: “contra el “cupo catalán” y en defensa de la igualdad entre españoles”, i tots els titulars de premsa que he llegit van en la mateixa direcció. “Intelectuales progresistas claman contra el cupo catalán y la "izquierda de salón" que da privilegios a los nacionalistas”, escriu per exemple El Español. “Intelectuales de izquierda replican al manifiesto pro Sánchez con otro contra el cupo catalán”, rebla The Objective. I després dels titulars, els noms més granats de la llista “d’intel·lectuals progres”. Vegeu: Antonio Resines, Fernando Savater, Joaquín Leguina, Paco Vázquez, Félix Ovejero, Francesc de Carreras, Gonzalo Bernardos... La resta van en la mateixa direcció i tots pertanyen al llistat de sospitosos habituals del patrioterisme espanyol que abunden en els manifestos contra la causa catalana. De veritat, ja s’ho faran, però considerar “progressista” Paco Vázquez o l’Ovejero o en Savater, i ja no cal dir en Carreras, deu ser una manera eficaç de desprestigiar el concepte, perquè és difícil trobar gent més regressiva, més reaccionària i més juràssica que tots aquests personatges. “Savater progre”, Mare de Déu santíssima!, però si supera Vox en els temes que afecten Espanya. I el rosegarosaris del Vázquez! I l’ínclit Carreras, ideòleg de Ciutadans i inspirador del manifest contra el català! És cert que alguns d’aquests militen o simpatitzen —o ho feien— a can PSOE i als seus proxies, però això no els dona pàtina de progressistes, només recorda fins a quin punt, respecte a la qüestió catalana, el PSOE està ple de personatges que són l’encarnació mateixa de la carca decimonònica. Si afegim a tota aquesta patuleia de vells coneguts de l’anticatalanisme, les declaracions de la Ione Belarra i d’altres “amics” de Podemos sobre la gestió catalana de la immigració, el cercle dels “progres” contraris al progrés de Catalunya es tanca adequadament.

Vells coneguts que sempre apareixen quan hi ha alguna reivindicació catalana o quan Catalunya intenta avançar en algun aspecte que millori la nostra sobirania. Àvids guardians del Sant Grial espanyol, sempre disposats a perseguir els heretges catalans

Ni progressistes, ni sursum corda, simples nacionalistes espanyols carregats de naftalina, més antics que els escapularis que portava Charles d'Espagnac, el tirànic capità general que Ferran VII va enviar a Catalunya per “netejar-la de liberals”, i escombrar qualsevol símptoma de catalanitat. Són vells coneguts que sempre apareixen quan hi ha alguna reivindicació catalana o quan Catalunya intenta avançar en algun aspecte que millori la nostra sobirania. Una mena d’àvids guardians del Sant Grial espanyol, sempre disposats a perseguir els heretges catalans.

I si els signants són vells coneguts, també ho són els arguments que empren, tot ells mimètics de tota la resta de manifestos que es dediquen a preservar la sagrada unitat d’Espanya. Com a mostra, “ataque frontal a la igualdad de los españoles”, “chantaje político de una minoría secessionista”, fragmentación injusta y opaca del sistema fiscal que traerá desigualdad”, etcètera. No cal dir que tota aquesta genteta no protestarà mai per la desigualtat que patim els catalans en termes de fiscalitat, inversions, infraestructures, incompliments i el llarg etcètera pertinent, segurament perquè deuen creure que és el tribut que hem de pagar els colonitzats catalans per l’immens honor de pertànyer a l’imperi.

Saben què? Que vagin a cagar a la via!