Madrid. 23.15 hores del dijous 14 d’abril del 2016. Aquesta humil columna intercepta una conversa entre un conegut empresari espanyol i una persona de qui no en puc donar cap detall perquè té tant de poder que si ho fes posaria en risc la meva integritat, la de la meva família, la dels companys (i companyes) d’aquest mitjà, la dels meus veïns (i les meves veïnes), la dels habitants (i les habitants) del meu poble, la dels habitants (i les habitants) del meu país, del meu continent, del meu planeta, del meu sistema solar... i així fins a l’infinit. Vaja, que aquesta persona té molt poder, aquesta persona té molt poder, aquesta persona és poderosa, aquesta persona té molt poder.

Tot seguit transcric íntegrament la citada conversa, de la qual només en vaig poder enregistrar la veu de la persona poderosa:

“Si senyor, sí. No pateixi que ho tenim tot controlat. No, no, tapat no, quedarà tapadíssim. Ningú en parlarà, faci’m cas. Sé del que parlo.

A primera hora plegarà en Soria. Ja ho hem comentat amb ell i cap problema. Li hem encarregat una porta giratòria de tres cossos amb motor de Formula 1. Sí, sí, l’excusa que dirà serà que no s’ha explicat bé, però la gràcia és que tampoc explicarà bé l’excusa. Serà molt divertit.

A continuació, sense deixar temps perquè la gent respiri, farem detenir el paio aquell de Manos Limpias. Ens fa nosa. Ha deixat de ser-nos útil. Això entretindrà molt la canalla, sobretot per les especulacions que faran amb si ara seguirà o no el judici contra la Infanta. Els que no estiguin prou despistats amb en Soria, es menjaran aquest ham segur. És massa llaminer.

I llavors, quan a dos quarts de dotze fem el sorteig, la gent estarà tan ocupada amb la morralla, que no ens fotrà ni cas. Sí, sí, no pot fallar res. Està tot controlat, com sempre. Les boles estan fetes d’un material que suporta 60 graus durant 3 mesos. És impossible que es refredin. No, tres no, tenim 25 microones industrials per si algun fallés. Quatre centrals nuclears treballen només pel nostre subministrament elèctric. És impossible quedar-nos sense llum.

Com vam quedar, serà el City i la tornada a casa. És el millor escenari, efectivament. Cert, cert, és una llàstima que no ens pugui tornar a tocar el Wolfsburg, però què hi farem... Això que sempre ens toqui el Wolfsburg ho estem estudiant de cara a la temporada vinent. No ho descarti.

Doncs, presidente, és un plaer seguir treballant per vostè. Ah, m’oblidava! ¿Vol que preparem algun sorteig a veure qui juga la final contra nosaltres o no cal? Si s’ho repensa, truqui i ho posem en marxa. Ja ho sap, a disposar i pel que calgui!”.