Era governanta, infermera, secretària personal del Papa. Passa a la història per haver estat la primera dona infiltrada dins un Conclave. Va poder viure dins el Vaticà durant el Conclave per tenir cura de l’alimentació i els medicaments que necessitava el cardenal Pacelli (futur Papa Pius XII), delicat de salut. Tot i que està prohibit que una dona entri (i surti) d’una reunió de cardenals on s’escull un nou Papa, aquesta assistent del cardenal Eugenio Pacelli va obtenir un permís extraordinari l’any 1939, que fins i tot va ser comunicat per la Sala de Premsa de la Santa Seu. Les males llengües es referien a sor Pascalina com “la papessa”. Si ella no ho veia clar, el Papa no concedia una audiència, ni que fos a un cardenal, un monarca, un president. Van viure junts la maldat del nazisme i l'ocupació germànica a Roma en què un dels plans era segrestar el Papa. 

Sor Pascalina Lehnert (1884-1985) ha estat una de les dones amb més influència al Vaticà des de dins de les estances romanes. També hi ha hagut figures femenines amb notable ascendent sobre els pontífexs, però no vivien a Oltretevere, que és com es coneix el Vaticà en llenguatge eclesial. La mà dreta del Papa Pius XII durant més de 40 anys, aquesta cèlebre sor Pascalina, és una de les dones que jauen enterrades dins el Vaticà, al petit Cementiri Teutònic. Sor Pascalina (Josephine Lehnert, de naixement) provenia d’un entorn rural i religiós germànic. Un contrast amb el Papa Pius XII, que era fill d’una família noble romana. De fet, l’oncle d’Eugenio Pacelli (Marcantonio Pacelli) va fundar el diari Osservatore Romano.

La jove Josephine va fer-se Religiosa de la Santa Creu de Menzingen. El nom religiós escollit va ser Pascalina. Nascuda a Alemanya, va viure els primers anys com a religiosa a Suïssa i va ser enviada a la nunciatura a Munic, on va conèixer Eugenio Pacelli, que era nunci a Alemanya i que acabaria esdevenint el papa Pius XII. Benedicte Lutaud l’ha escollida com a coprotagonista del seu llibre Donne dei Papi, Les dones dels Papes, que ha editat Guerini a Itàlia i encara no hem vist per aquí traduït. Sor Pascalina protegia al Papa, que quan va ser escollit naturalment la va mantenir com a secretària. Per ella era un privilegi, i no s’arronsava davant les crítiques. El mateix Pius XII va rebre cartes on la criticaven. A ella tant li era. Se sentia investida d’un mandat diví, i en paraules seves, tenia “el privilegi de servir al Papa”. Abans de morir va escriure un llibre de memòries, tot i que es va mantenir 25 anys en silenci, abans. Els Papes tenen els seus assessors, que són els cardenals. Homes. Amb tot, els darrers Papes han gaudit de la presència propera i del consell de dones amb criteri i autoritat que han estat al seu costat i han determinat, en alguns casos, decisions no menors. No menystingueu mai a una “mongeta”. Manen. I molt.