Sant Martí de Tours no només ens du el famós estiuet de sant Martí cada novembre. Enguany, just en el dia de la memòria litúrgica d'aquest cèlebre monjo i bisbe francès, s'ha fet públic el nomenament de fra Octavi (monjo) com a nou bisbe (arquebisbe) de Barcelona. El dia no és una casualitat, com res a la Santa Seu. A la llotja vaticana pertinent (la tercera), ja els van avisar, que no era molt oportú anunciar aquest nomenament en plena vaga general a Espanya. Però els tempos vaticans són aliens a les mundanals immanències, i es va fer saber aquest dia, que segur que li fa il·lusió al nou porprat, que sempre reivindica el seu origen monàstic. Octavi Vilà té trets comuns amb sant Martí. Tots van ser soldats, bisbes i monjos. Fra Octavi, a més, abat. A la seva època "del món", va fer el servei militar a València. No tots els nous bisbes han passat pel servei militar. Ni tampoc per un monestir.
Ni tampoc tots es presenten el primer dia al costat d'una dona a la foto, en aquest cas la cancellera del bisbat de Girona, Teresa Cebrià. La principal responsabilitat de la cancelleria és de caràcter jurídic, donant fe de tots els tràmits, expedients i nomenaments. Des de la secretaria general s'assumeixen les funcions de l'organització de la cúria diocesana. La Teresa Cebrià no és una dona més al bisbat, ni aquest gest de seure al seu costat en la roda de premsa de presentació és menor. El nou bisbe voldrà comptar amb dones, també, al seu govern. I amb gent jove. Ja ho ha dit, que donar oportunitats i espais als joves i potenciar una vida de pregària són fonamentals per a ell. Dins dels elements que lliguen inexorablement el nou arquebisbe de Barcelona i sant Martí hi ha també la seva popularitat a zones rurals i la seva vida pastoral centrada en l'evangelització. Va ser un bisbe amb prestigi també fora de la seva diòcesi, com en el nostre cas. I va fundar un nou monestir. No sabem què porta al cap, fra Octavi, ni si fundarà o refundarà, però sí que tenim constància que té cintura per dialogar amb el poder polític, perquè ja ho feia a Poblet, a Girona i ho seguirà fent des de Barcelona, Madrid i Roma, que seran ara ciutats que el marcaran profundament.
El nou perfil té alçada, té cintura i té visió. Li retreuen que fa pocs anys que és ordenat, una dècada, només. Va tenir una vocació tardana. A mi em sembla una bona notícia: sovint, els qui han estat massa en seminaris i entre mossens poden oblidar el pols del món al qual han vingut a servir
L'Església Catalana viu un estiuet de sant Martí amb aquesta notícia, que com la visita del Papa ha deixat un regust positiu i esperançat. Girona, la meva diòcesi, s'havia acostumat ràpidament a aquest perfil pastoral i proper, i ara esperarà —menys temps, segur— un nou estil episcopal. Barcelona rebrà, el dissabte 19 de desembre a la Sagrada Família (amb una prèvia el 18 a la catedral, que és la seu, però està en obres) un líder que potser també perdrà una mica perquè es mourà i viatjarà, i perquè Madrid i Roma xuclen l'energia dels bisbes hàbils i bons negociadors. El nou perfil té alçada, té cintura i té visió. Li retreuen que fa pocs anys que és ordenat, una dècada, només. Va tenir una vocació tardana. A mi em sembla una bona notícia: sovint, els qui han estat massa en seminaris i entre mossens poden oblidar el pols del món al qual han vingut a servir i parlen en un llenguatge que no s'entén.