Ara mateix conflueixen dues grans línies d’investigació a Espanya. La de les clavegueres de l’Estat i la del cas Negreira. Quina és més greu?, ens podem preguntar. Cadascú tindrà la seva opinió, però sembla bastant objectiu que l’ús fraudulent dels recursos de l’Estat per combatre enemics polítics. Molt més greu que en el cas dels GAL. Els GAL van ser greus, no només pels errors, sinó perquè una democràcia no pot fer servir la violència ni contra grups terroristes. Però és que el moviment català va ser pacífic.

Però, tot i que el cas de l’Operació Catalunya és més greu que el cas Negreira, per què la majoria dels mitjans de Madrid s’apunten només al segon? La resposta és fàcil. Perquè no s’han de cobrar cap víctima, no s’ha de fer caure cap govern. S’hi apunta una mica El País perquè fa mal al PP. Si s’hagués de fer caure Pedro Sánchez, s’hi apuntarien tots els altres, com el Sindicat del Crim va decidir començar a parlar dels GAL per fer fora Felipe. Tot i que als espanyols no els molestaven els GAL, sinó la barreja amb la corrupció. Hi ha una altra coincidència, per cert: sempre hi ha algú que cau i parla. Es digui Mario Conde, Luis Roldán o José Manuel Villarejo. Ah, i n’hi ha de reincidents, com Javier de la Rosa, que és a totes les salses. A més, el Sindicat del Crim tenia la pretensió de fer fora Felipe per protegir el sistema. En canvi, aquí el sistema el volien protegir amb l’Operació Catalunya, de la qual formaven part. Els mitjans de Madrid només s’hi afegiran si, justament, amb la caiguda d’algú, posem JFD, poden protegir un bé superior, es digui Feijóo o Felip VI. Per cert, l’Oscar al millor documental d’aquest any l’ha guanyat Navalny, que com saben parla del pres polític que s’enfronta a Putin. Un documental que a Espanya no es podria fer perquè, com tothom sap, a Espanya no hi ha, ni hi ha hagut, presos polítics.

Espanya era un país preparat per bregar amb els seus polítics corruptes, però no es va poder enfrontar al drama que el seu esport d'elit estigués tacat

En canvi, anar contra el Barça, sobretot ara que Florentino s’hi ha sumat, és més fàcil. Ara bé, una pregunta. Quan deixaran de fer-ho? Si veuen que se’n va tot a fer punyetes. Hi ha un cas paradigmàtic. El cas Port, que esquitxava per dopatge desenes d’esportistes espanyols, no només ciclistes. L'operació Port va esclatar el 23 de maig del 2006. Més d'una dècada després l'Audiència Provincial de Madrid va comunicar la sentència definitiva: els cinc acusats van quedar absolts d'un delicte contra la salut pública. Es va provar el dopatge, però no es va jutjar: quan van passar els fets, el dopatge no era delicte. Quan Jaime Lissavetzky, secretari d'Estat per a l'Esport, li va explicar l'operació Port al seu amic Alfredo Pérez Rubalcaba, aquest li va demanar que s'assegurés de minimitzar-ne les conseqüències. No es podia posar fi a la marca de prestigi mundial dels esportistes espanyols. Espanya era un país preparat per bregar amb els seus polítics corruptes, però no es va poder enfrontar al drama que el seu esport d'elit estigués tacat.

Quan el cap de la trama, Eufemiano Fuentes, va ser detingut a l'operació Galgo i va estar a la presó, un pres comú va assegurar que li va dir que si ell parlava, adeu Mundial de Futbol. Eufemiano ho va negar públicament. I el reclús va fer marxa enrere…