Els morts no es poden queixar. Desconeixem si el compositor finès Sibelius es sentiria còmode o protestaria amb el monument que li van dedicar el 1967 a Helsinki. El Parc Sibelius conté un bust del músic i un segon conjunt escultòric espectacular, el Sibelius-monumentti consistent en un orgue natural amb 600 tubs que quan fa vent sonen i que simulen una onada. I naturalment aquesta obra abstracta està situada en una zona propensa al so al costat d’un llac encantador.

Sibelius és un símbol en l’imaginari col·lectiu d’aquest país nòrdic emblema de la civilització. La seva música és part del relat de la independència del país. L’autor del Vals trist, Karelia o Finlàndia és un personatge viu. La seva música s’ensenya, s’interpreta, es valora. Finlàndia, que aquests dies està embolcallada amb moltes banderes d’Ucraïna, és un país que valora l’austeritat, la nuesa i la simplicitat. Les seves esglésies luteranes, però, també les poques que hi ha catòliques o ortodoxes, segueixen aquest patró: poca decoració, bona il·luminació, calidesa, però no embolcallament embafador.

El vincle entre salut mental i espais de silenci està estudiat, així com els beneficis que a la ciutat hi hagi zones per aturar-se, i siguin estèticament ben fetes i pràcticament acollidores

Helsinki s’associa a la música de Sibelius però també és pionera en el silenci. És a la capital de Finlàndia on hi ha la capella del Silenci, dissenyada per l’estudi arquitectònic K2S Mikko Summanen, Niko Sirola i Kimmo Lintula. L’edifici, al centre de la ciutat, és un bloc rodó de fusta d’11 metres d’alçada. De fora és d’avet i de dins de fleix. Tot i ser una capella que no es vol associar a cap religió, hi ha una creu. L’espai té una funció primordial, i és ser un indret per al “recolliment personal”. No hi volen casaments ni celebracions, precisament perquè és un lloc individual per pregar, meditar, estar en silenci, i no per músiques ni parlaments. La capella no és una pretensió evangelitzadora luterana que exhibeix força religiosa a la ciutat. És un projecte conjunt entre l’Església Luterana de Finlàndia i el mateix govern, a través de serveis socials i de salut. Perquè el vincle entre salut mental i espais de silenci està estudiat, així com els beneficis que a la ciutat hi hagi zones per aturar-se, i siguin estèticament ben fetes i pràcticament acollidores (bancs per seure, serveis per anar al lavabo, aixopluc pel fred, seguretat a l’entrada, revistes i recursos per llegir).

Finlàndia és austera i nuclear, i rebutja allò superflu. Encapsula el silenci en capelles i ret homenatges a músics com Sibelius, que en paraules seves, “mentre la majoria de compositors moderns es dediquen a fabricar còctels de totes les tonalitats i descripcions, jo ofereixo al públic aigua freda de la font”.