A diferència del Front Ampli, Podem i altres formacions, l'objectiu últim de Vox no és apuntalar la presidència d'un altre partit sinó aconseguir-la. La formació de Santiago Abascal vol emular el que ja ha aconseguit Giorgia Meloni a Itàlia o, com a mínim, estar en la posició d'assolir-ho com Marine Le Pen a França. Vox ja no veu tan esbojarrada la idea que algun dia un líder del partit sigui president espanyol. Però, en contraposició al que passa a França o als Estats Units, on el president s'escull en unes eleccions i la composició del parlament en unes altres, a Espanya tot es concentra en una sola votació; les pròximes són el 29 de novembre.
Si no passa res (que tot és possible), tots els models demoscòpics apunten que —amb més o menys marge— PP i Vox sumaran els 176 diputats necessaris per formar majoria al Congrés i poder elegir el nou president espanyol. Ara bé, malgrat tot el que es diu i els missatges de la por que es van repetint, Vox no té tan clar això d'entrar en un govern de coalició i tenir ministeris. Pensant no en aquesta legislatura sinó en la següent, Vox està meditant molt seriosament investir Alberto Núñez Feijóo, deixar que governi en solitari i condicionar-lo tant com pugui de manera externa. És a dir, promouran la investidura d'un president del PP, ja hauran acomplert la missió de fer fora Pedro Sánchez de la Moncloa, però voldran evitar cremar-se políticament assumint la gestió d'algunes carteres.
De fet, és més que possible que entre les eleccions del 29 de novembre i la votació de la investidura, el mes de gener, Vox escenifiqui que no s'està posant d'acord amb el PP, que investirà Alberto Núñez Feijóo per responsabilitat patriòtica espanyola, però que renuncia a tenir ministeris. Feijóo no tindrà més remei que governar en solitari i, durant quatre anys (si és que hi arriba), estarà lligat de mans i peus amb el partit d'Abascal. Cada llei, cada pressupost i cada iniciativa que vulgui tirar endavant el PP serà un tràngol que haurà de superar amb Vox mentre que, per contra, qualsevol episodi de desgast del govern (com un accident de tren, un estiu ple d'incendis, una votació parlamentària perduda o un incident diplomàtic) l'assumirà el PP en solitari i Vox es mantindrà intacte.
Cada llei, cada pressupost i cada iniciativa que vulgui tirar endavant el PP serà un tràngol que haurà de superar amb Vox mentre que, per contra, qualsevol episodi de desgast del govern l'assumirà el PP en solitari i Vox es mantindrà intacte
Políticament, està quedant demostrat que en temps de crisi permanent, de pujada de preu dels aliments, de mal funcionament de les infraestructures i de sensació de futur incert, governar no suma vots, encara més, en resta. A les pròximes eleccions és possible que PSOE i Sumar perdin diputats, Salvador Illa no aconsegueix enlairar-se en les enquestes (més aviat perdria escons) i, contra tot pronòstic i malgrat que tothom coincidia a dir que ho estava fent molt bé, el president andalús, Juanma Moreno, va treure pitjor resultat a les eleccions del maig que a les anteriors, on havia obtingut majoria absoluta.
Vox és conscient de tot això i també que el 29 de novembre del 2026 no és el seu moment. La internacional de l'extrema dreta (ideada, promoguda i tutelada per Steve Bannon) té molt clar que la cocció de l'assalt al poder consisteix en una primera fase pensada per créixer a l'ombra del cordó sanitari (polític, social i familiar), en una segona per condicionar votacions i discurs dels partits de dreta, en una tercera per reduir tot el debat polític al blanc o el negre i, finalment, aconseguir la victòria electoral per desaparició dels matisos, dels centres moderats i després d'una polarització al límit de l'enfrontament civil. També és cert que tant a França com als Estats Units, la polarització ja la comporta el mateix sistema electoral per elegir president, en què només hi ha dues opcions. En qualsevol dels casos, per arribar a aquest estadi, l'escenari de ser crossa de govern d'un partit de centredreta (a risc de desgastar-se) no beneficia Vox en aquesta estratègia. Estan preparant un full de ruta molt més disruptiu.