La millor notícia possible aquest 10 de gener és la tornada dels escolars a les aules. Com ho va ser tot just ara fa un any davant la desafortunada iniciativa d'un grup d'especialistes que van llançar un manifest públic per tancar-les.
Si alguna cosa sabem ara del cert, amb la perspectiva del temps, és que l'únic error de gruix ―per bé que comprensible― va ser la decisió de tancar-les el març del 2020. És clar que ara ja sabem tot el que no sabíem. L'experiència és determinant. Quan la llebre ja és fugida, pocs consells per al caçador.
Per aquest mateix motiu resulta tan fora de lloc aquella falta de capteniment que es va viure el Nadal del 2020, protagonitzada per aquells que més haurien d’excel·lir en projectar una imatge d’ordre, rigor i sensatesa. Allò va semblar més el fruit d’una incontenible necessitat de pontificar i/o desautoritzar la complexa gestió d’una pandèmia que d’ajudar a gestionar-la. Tot i que, si a Catalunya s’ha pecat, davant l’adversitat d’aquest període, ha estat per excés i no pas per defecte. Que ho preguntin, si no, a l’estimat Fermí Puig i al conjunt del gremi de restauradors. I ja no diem de l’oci nocturn. El mateix Ferran Adrià va liderar la comprensible i irada resposta dels restauradors catalans, tips de patir restriccions d’aforament i tancaments governatius.
La covid seguirà entre nosaltres fins no se sap quan. Com seguirà igual la condició humana, la cobdícia, la vanitat i un accentuat afany de protagonisme i notorietat
També és comprensible la decisió de Salut Pública d’augmentar l’exigència per confinar tota una aula que, al final, és una mesura que, encara que s’hagi comunicat intempestivament, té per objecte reforçar la presencialitat i una progressiva tornada a la normalitat. Com hauria de ser una bona notícia la reducció del període d’aïllament per un positiu o per contactes estrets. Tot el que sigui avançar cap a una progressiva normalitat és un estímul en positiu per anar deixant enrere un període d’excepcionalitat que com menys es perllongui, millor.
Aprendre a conviure amb la pandèmia és avui el principal repte davant un plausible horitzó que no sembla que tingui cap semblança amb la sobtada desaparició de l'anomenada "grip espanyola" que va delmar Europa i el món fins al 1920. La covid seguirà entre nosaltres fins no se sap quan. Com seguirà igual la condició humana, la cobdícia, la vanitat i un accentuat afany de protagonisme i notorietat.
Educació ―ahir Bargalló i avui Gonzàlez-Cambray― ha sabut estar a l’altura davant unes circumstàncies tan adverses com enverinades per controvèrsies tan interessades com estalviables. Com també ho ha estat la comunitat educativa, que ja va defensar la represa de l’activitat escolar l’hivern del 2021. Ara hi tornaran tot i haver-ho de fer enmig de la pitjor onada de contagis i malgrat unes xifres de vacunació exemplars.