El Maxi Calero, vicentí, fill de Malcocinado (Badajoz) i una de les ànimes del Free Junqueras, participa en actes arreu del país on sempre reclama "no cocerse en la propia salsa, hay que ir a buscar a los que no están convencidos, esa es la parte difícil del reto". La gernació que es mobilitza pels presos i exiliats o pel conjunt dels represaliats; aquells que, per exemple, dia sí, dia també, són davant Lledoners, perseverant tothora, mostrant el seu escalf i suport, són part admirable i imprescindible de l’actual conjuntura política que demana perseverar.

Però probablement avui, un dels principals reptes de l’independentisme, del conjunt del republicanisme, és tenir una presència i força institucional molt més homogènia al llarg i ample del país. De fet, d’aquí el mite de Tabàrnia. Per això és tan important guanyar a poblacions com Sabadell, Badalona, Cerdanyola, Mollet o Rubí, entre d’altres, per citar algunes ciutats on ja va guanyar el conjunt de republicanisme o on ara podria guanyar. Guanyar a totes aquestes ciutats demana una candidatura republicana inclusiva, o diverses, lluny de tota política de fronts. Perquè apostar per fronts, especialment en totes aquestes ciutats, és jugar a perdre. A Sabadell, després de molts anys de regnat socialista, amb el conegut alcalde Bustos manant a tutti pleni, es va aconseguir una majoria transversal que va situar el republicà Juli Fernández al capdavant de l’alcaldia. O a Badalona, amb l’alcaldessa Dolors Sabater en lloc de García Albiol. Rubí, una ciutat metropolitana de més de 50.000 habitants, està avui en mans del PSC tot i que en les darreres eleccions municipals la candidatura republicana que va liderar l’Arés Tubau (doblant de llarg el resultat del 2011), es va quedar a només un regidor del PSC, un resultat inèdit. Avui, el seu substitut, Xavier Corbera, un magnífic candidat (paga la pena escoltar alguna de les seves brillants intervencions al ple de Rubí) ha presentat les seves credencials per guanyar. I pot guanyar. Seria una notícia magnífica que la xarxa de ciutats republicanes a la regió metropolitana, on més pedra cal picar, es multipliqués. Aquí rau una de les debilitats del moviment republicà i és precisament aquí que és imprescindible guanyar espai per avançar.

Un dels principals reptes de l’independentisme, del conjunt del republicanisme, és tenir una presència i força institucional molt més homogènia al llarg i ample del país

Sovint, però, actuem com si només a les regions metropolitanes hi hagués una aritmètica electoral de signe espanyolista. No sempre és així, només cal observar poblacions de la Costa Brava com Blanes, per molt que la demarcació de Girona sigui majoritària i clarament independentista. Però és que al cor del país, a comarques com el Bages, hi ha municipis com el Pont de Vilomara i Rocafort, a tocar de Lledoners, un feu del PSC on el 21 de desembre va guanyar folgadament Ciutadans i on darrerament s’han produït greus agressions de grupuscles feixistes, els mateixos que esperona Albert Rivera al llarg i ample del país.

 Avui mateix, al migdia, al Pont de Vilomara, la republicana Estefania Torrente ha presentat la seva candidatura en un centre cívic ple a vessar. L’Estefania és una de les joves advocadesses que assisteix als presos polítics al centre penitenciari que hi ha a poc més de deu minuts, on han viscut des de l’estiu els set presos independentistes que van ser traslladats des de Soto del Real i Estremera. L’Estefania ja va fer multitud de desplaçaments a Estremera, sempre tan discreta com eficaç. La seva arribada va ser un bàlsam, especialment per al Raül i l’Oriol. Una dona de caràcter, incansable, disciplinada, entusiasta, pencaire. Tant de bo, l’Estefania faci un pas de gegant al Pont de Vilomara. Alguna cosa es mou, lentament però inexorablement, gràcies a feina sorda i constant, gràcies a multitud de persones com l’Estefania Torrente que ho fan possible, la feina de tants allí on més difícil és i alhora on més necessari és, la feina impagable que ens hauria de donar una sonada alegria. 

Jordi Barbeta
Anàlisi La cridòria de la gent Jordi Barbeta
Tian Riba
Opinió Super Glue Tian Riba