De bon matí, els dies laborables, un senyor passava sempre a la mateixa hora per davant la casa d’Oriol Junqueras, a Sant Vicenç dels Horts. Un home discret, amb les mans a la butxaca, enfilava aquell carrer costerut, des de feia anys. Sovint l’Oriol se’l trobava. Un dia, d’hivern, a l’albada, van tornar a coincidir a la porta per enèsima vegada. Però aquell dia va ser diferent. Aquell home es va girar cap a l’Oriol i el va interpel·lar. "Oriol, tú eres un tío honrado y por eso te voy a votar", va exclamar de sobte. L’Oriol va quedar sorprès. Tots, de fet. Començant per l’escorta que sempre l’esperava a peu de carrer. L’Oriol va encaixar aquelles paraules amb un somriure i agraït va contestar: "I per quin motiu diu això vostè?". I aquell home va respondre: "Porque yo hace diez años que paso por delante de la puerta de tu casa y tú no te has cambiado el coche".

L’Oriol, que és un home auster, solia contar aquesta anècdota per explicar que els motius que poden condicionar el vot d’una persona són molts i que tots els vots i el seu motiu són igual de vàlids. A l’urna tots valen igual. Tan cert com que cada persona és un món. Tant és així que un dia l’Oriol va explicar l’anècdota al Justo Molinero i aquest, per a majúscula sorpresa seva, va respondre: "Serás tacaño. Anda, haz el favor de comprarte un coche nuevo que vas a arruinar la industria del automóbil". Al final l’Oriol es va comprar el cotxe nou, quan va néixer la Joana, la seva filla petita.

Els vots i les simpaties es generen per una infinitat de motius. Però hi ha valors que són universals, com l’honradesa. També la fam de justícia i la set de llibertat, una frase molt de l’Oriol. Encara que són valors que no tothom encarna i que no tothom viu de la mateixa manera.

En aquest país nostre no és igual que governin les dretes o les esquerres. Els republicans o els hereus d’altres tradicions. Perquè davant un mateix fet no actuen igual

Avui hem estat a Prats de Lluçanès, hem visitat el Soler de n’Hug (una modesta explotació ramadera) i hem aprofitat per visitar els Espais de la Memòria que hi havia a tocar. Precisament Prats de Lluçanès ha liderat els darrers anys la recuperació de la memòria històrica. Almenys fins al maig d’aquest any, amb el canvi de govern les prioritats han estat unes altres. Fa dos anys l’Oriol Junqueras i el Raül Romeva van participar en una obertura de fosses a Prats, s’hi havia trobat quatre cossos de quatre joves republicans que van ser executats per l’exèrcit franquista. Allí, a la carena de Sant Sebastià, a tocar del Soler de n’Hug, n’hi van morir 300, de republicans, una carnisseria.

Caminàvem en companyia de l’Artur Junqueras, el pare de l’Oriol, d’uns companys (Pedro i Vicenç) del Free Junqueras de Sant Vicenç dels Horts i ens acompanyava l’exalcalde Isaac Peraire, que ens ensenyava orgullós la feina feta. Els espais estan correctament senyalitzats, però ja es veia que fa dies que allí no s’hi fa res. Li he preguntat si ja no hi havia més cossos a recuperar. I s’ha encongit d’espatlles mentre responia lacònicament: "Ara les prioritats sembla ser que són unes altres". Tots hem quedat decebuts, qui més qui menys dels presents té antecedents republicans. En el meu cas, el tiet Mario, germà de l’àvia Neus, voluntari de la Columna Macià Companys que va morir a l’Ebre defensant Catalunya, defensant la República. L’àvia Neus va morir trista, amb la recança de no haver pogut acomiadar-se del seu germà deixant un ram de flors a la seva tomba.

Fa quatre dies van exhumar Franco amb tots els honors d’un cap d’Estat. El govern del PSOE mai ha demostrat cap interès real a trobar els milers de desapareguts. D’aquí que fos tan important l’empenta del Govern de Catalunya i en particular del Raül Romeva. I la col·laboració entusiasta de molts ajuntaments. I de molts particulars, amb iniciatives com el Banc d’ADN del Roger Heredia, entre molts d’altres. Dissortadament no tothom respon igual davant la demanda de treure els republicans de les cunetes. Tampoc les institucions. Després, alguns diran que tot això de les dretes i les esquerres és igual, que tot és el mateix o que no té cap importància. Doncs no, no és igual. En aquest país nostre no és igual que governin les dretes o les esquerres. Els republicans o els hereus d’altres tradicions. Perquè davant un mateix fet no actuen igual. Hi ha valors i tradicions que no es viuen igual perquè no els hem viscut igual en un país on la repressió que es va abatre sobre els republicans va ser d’una brutalitat sense precedents. El que van viure les famílies republicanes, sobretot a la postguerra, va ser d’una duresa repressiva que fins i tot els va convidar a l’amnèsia durant anys. No se’n parlava, la por els tenia tenallats. I els va condemnar a una existència precària, a patir en silenci, sobretot les famílies treballadores. Perquè a aquestes els va colpir una doble repressió: la pobresa accentuada per la carestia i la seva condició de perdedors de la guerra, de republicans.

La fam de justícia i la set de llibertat, que deia l’Oriol, no tothom ho viu igual.