És una regla matemàtica que l'ordre dels factors no altera el producte. Traduït al Govern, açò és que mai ha calgut repetir eleccions i que sempre s'ha investit president, almenys quan aquest ha estat convergent, postconvergent o socialista. També a la Diputació de Barcelona, com és prou sabut.

La primera raó que explica que avui no hi hagi Govern és el resultat electoral del 14 de febrer. Si els resultats haguessin estat just a la inversa -ja ens entenem- ja tindríem Govern. Les dades, irrefutables, així ho constaten perquè així ha estat des del 1980. Tant si el president es deia Pujol com si es deia Torra.

Fins ara, fins que l’ordre dels factors ha canviat després de 40 anys. El sector irredemptista que empeny tossudament cap a noves eleccions, de sortir-se’n, faria inevitable la pròrroga del Govern en funcions. Sine die. A ningú amb quatre dits de front se li escapa que rebentar tota alternança al Govern de la Generalitat deixaria tocada de mort la confiança i la majoria independentista. A saber fins quan i a saber les conseqüències. De ben segur, però, que, d’entrada i pel cap baix, debilitaria aquesta majoria i reforçaria Illa i l’espanyolisme.

És tan obvi que hi ha una controvèrsia interna a l’espai a la dreta de republicans i cupaires sobre la formació de Govern –és un dels motius de fons que impedeix sumar amb la majoria de l’independentisme– com que caldrà respondre als reptes immediats a partir de l’actual govern en funcions. Per escapçat que estigui.

Ara bé, dels pitjors presagis en pot sorgir un revulsiu. Mentre hi ha vida, hi ha esperança. Novament arriba una bona notícia en l’àmbit de l’Educació mentre les vacunes es segueixen administrant a velocitat de creuer. La canalla de primària aviat podrà deixar enrere la mascareta. Els nens i nenes no només seguiran anant a escola cada dia, a l’inici del curs vinent ho podrien fer exhibint un somriure.

Lluny queden aquells dies de manifestos exigint el tancament de les escoles. Els pares i mares mai agrairem prou al conseller Josep Bargalló que no cedís i que fes possible el curs escolar front els qui pretenien confinar els nens a casa, arruïnant milers d’economies familiars. Ara, a un mes vista de la finalització del curs escolar 2020-2021, és innegable que Bargalló i el seu equip van salvar l’any escolar amb determinació i assumint el cost d’una campanya de linxament en contra que hauria estat implacable d’haver anat pel camí del pedregar. Només pensar que li haurien dit al conseller i de tot el que l’haurien acusat, se’t glaça la sang. Per això té tant de mèrit que no es deixés intimidar. Per això se li ha de reconèixer la capacitat per assumir una decisió que l’hauria lapidat d’haver-se-li girat en contra.

Si finalment no llencen la legislatura per la borda i aboquen el país a noves eleccions -i qui sap si al descrèdit més vergonyós- podria ser que la Conselleria canviés de color polític. A saber. Si fos així, tant de bo el substitut (o substituta) de Josep Bargalló tingui el mateix coratge a l’hora de prendre decisions.

Si en aquesta conjuntura vencen els apòstols del quan pitjor, millor, que bramen eleccions de fa dies, l’independentisme s’anirà degradant. És inviable gestionar una majoria si una part d’aquesta no sap o no vol sumar. I qui no sap sumar mai no sabrà multiplicar.

Queden dues setmanes per no acabar pel camí del pedregar i no haver-nos de seguir tapant la boca, però ara per evitar passar vergonya.