L’Estat ha posat ara la proa al nou home fort d’ERC, Pere Aragonès. Abans ho va fer amb Marta Rovira, després que aquesta fos designada per Oriol Junqueras per conduir el partit en ser empresonat. De seguida, l’artilleria mediàtica de l’Estat i l’aparell judicial s’hi van llançar al damunt. La van apuntar com a principal responsable polític de l’1 d’Octubre. La novetat és que Rovira no era membre del Govern. I junt amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament i també militant d’ERC, han estat les úniques persones acusades de rebel·lió malgrat no formar part del Govern. Jordis a banda, presidents de les dues principals entitats sobiranistes, als que els aparells de l’Estat imputen també rebel·lió per haver participat en la concentració de protesta del 20 de setembre, quan va ser detingut el gruix de l’equip de confiança de Junqueras.

Aquell dia també va circular el nom de Pere Aragonès com un dels detinguts. Tant és així que diversos mitjans van anunciar la seva detenció. Des d’aleshores, més enllà d’algun rumor, Aragonès havia desaparegut de la llarga llista de persones en el punt de mira del braç judicial de l’Estat. Davant l’assetjament a Rovira, culminat amb el seu exili, Junqueras i ella mateixa el van proposar per liderar el partit. I ara, li ha tocat el torn. Assumir responsabilitats a ERC comença a ser un exercici de risc, tota vegada que el populisme, que ha amarat de manera gens innocent part de l’independentisme, predica amb virulència contra els partits, expressament ERC, que és l’únic partit amb seriosos problemes judicials no pas per corrupció sinó per independentista, una circumstància que no és menor.

Mai abans una formació política, a Catalunya, s’havia vist assetjada d’aquesta manera, fins al punt de tenir tota la seva columna vertebral a la presó, a l’exili, en llibertat condicional o processats per l’1 d’Octubre. I curiosament també és ERC el partit polític contra el que s’ha abraonat la part més crispada i impol·luta de l’independentisme, justament ara. És ben kafkià però és així de cert. Veure per creure.

Mai abans una formació política, a Catalunya, s’havia vist assetjada d’aquesta manera, fins al punt de tenir tota la seva columna vertebral a la presó, a l’exili, en llibertat condicional o processats per l’1 d’Octubre

Pere Aragonès també és el primer membre de l’actual Govern contra el que dispara l’aparell judicial espanyol, just l’endemà que l’actual govern espanyol, del PSOE, descartés públicament ampliar la batussa judicial a Catalunya. El PSOE ni sap ni s’atreveix a aturar l’operació d’estat contra Catalunya i la inèrcia repressiva d’un estat venjatiu. Els aparells de l’Estat ja han demostrat estar molt a la dreta del PSOE. Al jutge Llarena, per exemple, se l’ha pogut veure viatjant amb Arrimadas a l’AVE. O dinant amb el germà de Jorge Fernández Díaz, el mateix que es vantava d’haver destrossat la sanitat pública catalana. "Dime con quién andas y te diré quién eres", fa el refranyer castellà. La incapacitat del PSOE de Pedro Sánchez per mantenir les seves posicions quan es parla de Catalunya va quedar retratada amb l’intent de reprovació de Sáenz de Santamaría per l’1 d’Octubre. L’anunci va durar uns minuts. Acte seguit de fer pública la iniciativa, van córrer a retirar-la i deixar-la en suspens al primer crit de la dretota.    

El processament d’Aragonès evidencia les enormes dificultats que tindrà el PSOE (més enllà de la ja coneguda feble voluntat) per condicionar l’operació de càstig i venjança que perpetra la justícia espanyola com a braç executor d’un estat ferit en el seu orgull. Al PSOE no li interessa que aquesta inèrcia repressiva segueixi per aquests derroters, perquè sap que alimenta els extrems. Ciutadans viu d’atiar el conflicte i la crispació, desescalar significa per a Ciutadans propiciar un clima de diàleg que és absolutament contrari als seus interessos electorals. Per aquest motiu no dubten a sembrar la llavor de la discòrdia al carrer o a disculpar agressions i pallisses. Faria bé l’independentisme de no caure en la provocació, de no entrar en el joc d’enfrontar la societat, d’ulsteritzar Catalunya, coneguda confessió d’algun dels seus dirigents. Seria convenient no posar-ho fàcil i dissortadament, en ocasions, hi ha qui ho posa fàcil, quan l’estratègia que mana és el com pitjor, millor.

Tant si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inclou Aragonès en la mateixa causa que els també dirigents d’ERC, Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, com si no ho fa, arribarà el judici contra els presos de l’1 d’Octubre. Si la fiscalia manté la causa de rebel·lió o similar, és obvi que el conflicte s’accentuarà, vist a més, com ja van anunciar Oriol Junqueras i Raül Romeva, que no acceptaran res més que la lliure absolució per una causa que tribunals europeus ja han dit que no va ni del dret ni del revés.