La primavera ha arribat a Espanya, i segons les dades oficials, estem tenint temperatures inusualment altes i amb prou feines pluges. L'any hidrològic 2021-2022 va ser el tercer més sec des que aquestes dades es registren.
Quant a aquest any hidrològic, que va començar a l'octubre, Espanya pateix una situació de sequera prolongada que s'ha anat acusant des del desembre passat. Les dades revelen que ha plogut un 21% menys de l'esperat. Així ens ho assenyala l'Agència Estatal de Meteorologia. El 2022 va ser el sisè any més sec de la nostra història, i el més calorós des de 1961, segons les dades obtingudes.
Des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ens expliquen que les unitats territorials de sequera (UTS) han crescut, i crida l'atenció sobretot a les Conques internes de Catalunya, així com al sud d'Andalusia. A aquests territoris s'hi suma Castella-la Manxa si parlem d'escassetat conjuntural d'aigua.
L'Observatori Europeu de la Sequera alerta i ens avisa que, si l'anomalia en la temperatura i en les precipitacions persisteix durant el que ens queda de primavera, la situació podria tornar-se crítica. Els agricultors i ramaders ja estan en peu de guerra, i no els falta raó. Perquè, si bé és cert que tots depenem de l'aigua per viure, el sector agropecuari és de vital importància, és un eix fonamental. I estan absolutament abandonats.
Els pantans a Catalunya estan en aquests moments al 28% de la seva capacitat habitual. La segona collita de gra ja es considera perduda, amb 25.000 milions d'euros que s'evaporen.
Des de la junta directiva de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants es va acusar el Govern de Pere Aragonès de ser més restrictiu pel que fa a l'ús de l'aigua amb el sector agrari que amb l'industrial i amb el del lleure
Ahir, precisament, des de la junta directiva de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants es va acusar el Govern de Pere Aragonès de ser més restrictiu pel que fa a l'ús de l'aigua amb el sector agrari que amb l'industrial i amb el del lleure. Concretament, han denunciat que el sector agrari està patint les mesures més restrictives d'aigua. "El regadiu és sinònim de producció d'aliments i, si no podem produir perquè no podem regar, el nostre grau d'autoproveïment alimentari decaurà per sota de l'actual 40%, i això comportarà més importacions, amb les consegüents afectacions al canvi climàtic", van assenyalar. Per la situació extrema, reclamen que es posi en marxa una taula de l'aigua de Catalunya on s'estableixin les bases per a un futur Pla Nacional de l'Aigua.
Des de Fenacore (Federació Nacional de Comunitats de Regants d'Espanya) també reclamen un Pacte d'Estat per l'Aigua com una de les mesures estructurals necessàries per lluitar contra la sequera i evitar l'encariment dels aliments. Segons assenyalen, la meitat sud peninsular ha perdut ja els seus cultius de secà en no tenir pràcticament collita. A la conca del Guadalquivir només tenen capacitat ara mateix per regar 1 de cada 10 hectàrees, portant el sector a la ruïna completa.
Entre les mesures que proposen es troben: l'exempció de cànons de regulació i tarifes d'utilització de l'aigua a totes les conques afectades per la sequera, per poder així minimitzar les pèrdues i no pagar per una aigua que no reben. Plantegen també establir un IVA reduït del 5% per al subministrament d'energia al regadiu; que es recolzi l'ús conjunt d'aigües superficials i subterrànies mitjançant l'agilitació dels tràmits per a l'obertura de pous de sequera i els aprofitaments estratègics d'aigües subterrànies que complementin els dèficits d'aigua en situació de sequera. Demanen suport per a l'ús de recursos no convencionals, com aigües regenerades i procedents de dessaladores en condicions assequibles. A més d'aquestes propostes, estan les que aposten per flexibilitzar els ajuts de la PAC, donar suport als ERTO en les Comunitats de Regants i explotacions agrícoles, eximir de l'IBI a totes les instal·lacions de regadiu, bonificar les quotes socials i reduir els índexs de rendiment net.
A Alacant, el ple del Consell acaba d'aprovar per decret la concessió de 2,5 milions d'euros en subvencions dirigides a les comunitats de regants usuàries del transvasament Tajo-Segura, per obtenir una reducció de 10 cèntims del metre cúbic d'aigua dessalada destinada al reg de cultius. Una reducció que, sumada a la subvenció establerta pel Govern a nivell estatal, arribaria a ser de 0,22 euros per metre cúbic.
Mesures que no es consideren suficients. No es veuen efectives per als 800.000 agricultors i ramaders que han de fer front a una situació que cada vegada preocupa més. A la conca del Guadalquivir, les pèrdues podrien arribar a ser d'almenys 3.000 milions d'euros.
Davant d'aquesta situació no entra al cap que s'estiguin duent a terme mesures com la demolició de preses o la construcció de platges artificials al mig de la península.
Des de 2005 fins a 2021 s'han eliminat 634 preses i assuts, segons recorda FENACORE. I és que Espanya és, en aquest moment, el país europeu amb més infraestructures d'aquest tipus demolides
La demolició de preses i assuts que s'està produint a Espanya, només pot agreujar més els problemes ja existents. La de Valdecaballeros, ja té sentència de mort. La seva desaparició suposarà un cop per a l'economia de la zona, però sobretot, a nivell mediambiental. Des de 2005 fins a 2021 s'han eliminat 634 preses i assuts, segons recorda FENACORE. I és que Espanya és, en aquest moment, el país europeu amb més infraestructures d'aquest tipus demolides.
Però aquesta destrossa no és l'única que no es deixa entendre. El més atroç que he vist fins ara és el pla que s'està desenvolupant a pocs quilòmetres de casa meva. En ple centre peninsular: la platja artificial més gran d'Europa. Sí. A la província de Guadalajara, a 50 quilòmetres de Madrid (https://www.larazon.es/madrid/playa-artificial-mas-grande-europa-lado-madrid-abrira-este-2023_2023041164357086f7cb370001ec3370.html)
Segurament, això que acaba de llegir li ha fet fer un salt. No és per a menys. Amb la situació que estem vivint, hi ha qui no té millor ocurrència que donar el vistiplau a aquesta barbaritat.
I no li he parlat que es cobrarà entrada, esperant uns 400.000 visitants a l'any. Ja va quedant clar el que interessa aquí.
I és que, per molt que ens diguin als veïns de semblant ocurrència que l'aigua es reutilitzarà i no suposarà malbaratament, això no hi ha per on entendre-ho.
L'ajuntament d'Alovera ha cedit deu hectàrees a una empresa privada constructora per construir la platja artificial amb aigua de l'aixeta. En un terreny molt sec.
Tant des de l'Ajuntament com des dels socialistes de la regió, s'ha donat el vistiplau. Però el cert és que de moment no s'ha vist moure ni un bri de mala herba al lloc.
Un parell d'exemples de les decisions que els nostres governants prenen mentre els regants agonitzen. Costa feina entendre com és possible començar un article parlant de les dades que ens avisen d'una possible catàstrofe davant de la sequera i acabar parlant de la construcció de la platja artificial més gran d'Europa al mig d'un desert. I el que és pitjor, quines opcions tenim?