Sembla mentida que hàgim de negociar el diàleg en una democràcia. Que sigui un punt per poder generar entesa. Es evident, no s'hauria de posar sobre la taula.

Dialogar és l'obligació fonamental de qualsevol polític. És inaudit que la condició d'una negociació per si mateixa sigui dialogar. Ens adonem d'en quin nivell estem? Segons la meva opinió, cal parlar amb qui sigui. Amb tot aquell que tingui una cosa per dir; almenys, escoltar. I és evident que quan no hi ha comunicació entre dues parts que han de resoldre qüestions en comú, el problema greu és precisament aquest.

Com en les relacions personals, quan dues persones tenen un conflicte i no són capaces de parlar de manera directa, serena i respectuosa, és quan intervenen els mediadors. Per exemple, els advocats, que són aquests actors intermedis que representen els interessos dels seus clients i són els que, davant de la falta de diàleg entre aquells, han d'intervenir per portar les coses a bon port. Sol succeir que al final les parts arriben a acords, i sobre tots a un: passar-se de la ratlla contra els seus advocats.

Parlar de mediadors/relators en el panorama actual molesta el PSOE. Per al sobiranisme és una garantia. I per a qualsevol que vulgui deixar de perdre el temps.

Quan un té veritable intenció de solucionar les coses, és evident que la figura d'algú que sigui capaç de posar en comú les propostes, els acords i les desavinences és fonamental.

Hem arribat fins aquí, precisament per l'enorme falta d'objectivitat i pels cops de porta continus que s'han donat al diàleg.

No estic parlant encara del que comportaria un diàleg tendents a una negociació, que això ja és una pantalla posterior. Parlem que ha estat materialment impossible asseure's a parlar amb unes mínimes garanties. L'última vegada que es va intentar es va formar un enrenou incomprensible sobre la figura del "relator". Com si fer les coses "davant de notari" fora com per sentir-se ofès. No anem a un fedatari quan volem mostrar que hi ha bona fe per ambdues parts, que cap no vol aprofitar-se de l'altra i que es vol deixar tot clar per evitar malentesos? Doncs l'assumpte en qüestió, Catalunya i Espanya, bé mereix una figura que serveixi per donar fe del que es diu, del que s'acorda i que ambdues parts s'han compromès en la seva presència a complir-lo. No hi ha estira-i-arronses.

Des de l'independentisme es demanen fonamentalment una sèrie de punts que sens dubte no suposarien per al PSOE i Podemos cap contrarietat amb les seves línies d'intenció: asseure's a parlar sobre una negociació en condicions de transparència; que les persones que comencin a establir diàleg siguin legítimament representants d'ambdues parts. Dues premisses comprensibles.

Reconèixer l'interlocutor és fonamental per no desbaratar tot el que ha de venir després. En aquest sentit, que es reconegui tant el president en l'exili, Carles Puigdemont, com al vicepresident a la presó, Oriol Junqueras és una peça fonamental per al diàleg sense mitjancers.

Sobre la taula, des d'Espanya demanen que tot el que es parli sigui en el marc de la Constitució. Això també ha generat enrenou perquè des del sobiranisme es planteja un diàleg sense limitacions de cap tipus. En qualsevol cas, la llibertat d'expressió queda emparada per la Constitució, així que plantejar idees no hauria de suposar problema.

Anuncia l'independentisme dues qüestions a tenir en compte. S'anticipen a totes les altres coses, i ja apunten a la necessitat de parlar sobre amnisties (seria més factible parlar d'indults), i sobre el dret d'autodeterminació. Dues qüestions lògiques i comprensibles que rebaixarien la tensió creada a base de tancar la porta davant de qualsevol crida a dialogar.

Si Espanya no està disposada a asseure's a parlar amb els representants d'una part del seu territori, bé sembla que està reconeixent-los de facto que no en pertanyen. Una cosa absurda perquè va contra la seva pròpia essència. Tanmateix fins ara han defensat això.

És imprescindible rebaixar la tensió, trobar punts de trobada i deixar les coses clares. Això només és possible fer-ho dialogant. I per eliminar els rumors i les notícies intencionades, fer-ho amb llum i taquígrafs no és que sigui recomanable, és que és obligatori.