Els que van pensar que el comitè federal del PSOE seria la tomba de Pedro Sánchez es van equivocar... Però els que van pensar que serviria per tancar ferides i donar una imatge d'unitat, també. El PSOE és avui un partit dividit entre aquells que volen intentar un acord de govern amb Podemos, i si fos possible també amb Ciutadans, i els que no estan per a aventures cap a l'esquerra i prefereixen endreçar abans la casa elegint un nou secretari general, que no seria cap altra persona que l'andalusa Susana Díaz. Així les coses, la reunió del comitè federal del PSOE va deixar les espases en alt. Al toc de corneta de l'exgeneral Felipe González enumerant-li tots i cada un dels mals que recaurien sobre els socialistes si Pedro Sánchez persistia en el seu intent d'arribar a la presidència del Govern amb el suport de Podemos, el secretari general del PSOE va respondre amb una jugada audaç i que allunya el centre de decisió dels barons socialistes. Arribat el cas, serà la militància l'encarregada de validar o rebutjar un acord de govern.

A l'envit de Sánchez ningú no li podia respondre frontalment i cap dirigent no ho va fer. Es pot estar públicament en contra que siguin les bases del partit les que validin l'acord? Però el seu envit suposa deixar als peus dels cavalls una part de la història recent del PSOE, a tot el clan andalús i a algunes baronies. Però no al PSC i a Miquel Iceta, probables forjadors d'aquest triple salt mortal de Sánchez, del qual només en podrà sortir viu si és el pròxim inquilí de la Moncloa. Si no és així, el madrileny pot anar pensant en una altra professió, perquè els seus rivals seran immisericordiosos després de la pugna que duen a terme des de la mateixa nit electoral del 20D.

Passada la pantalla del comitè federal del PSOE, veurem ara com s'enfoca la recta final de la segona ronda de consultes de Felip VI per a la investidura i que finalitzarà dimarts amb les audiències a Sánchez i Rajoy. A hores d'ara, qualsevol aposta té possibilitats de fer-se realitat: que se l'ofereixi a Sánchez, que es prengui més temps o que se la torni a oferir a Mariano Rajoy. Potser aquesta última és la que compta amb menys opcions. Tot i que tampoc no es podria descartar una sorpresa total d'última hora.