Diàriament hi ha 48 nens que a la una del migdia canten a Montserrat la Salve, un cant religiós dedicat a la Mare de Déu. I això passa a Catalunya on tenim l’Escolania de Montserrat, una de les institucions més antigues del món d’aquesta índole: cor infantil litúrgic. L’Escolania de Montserrat, aquest peculiar cor litúrgic compost per nens d’entre 9 i 14 anys, és també un centre formatiu. No hi van a cantar i prou. Dijous passat vaig ser a Montserrat a una trobada i vam poder escoltar els cants dels escolanets, primer amb el Salve Regina i després amb l’inefable Virolai, el Rosa d’Abril. Dos dels escolanets, en acabar els cants, es van adreçar als presents (la basílica estava plena) en 5 idiomes —amb una pronúncia excel·lent— per agrair la seva presència. Era un dia especial, ja que la comunitat monàstica no era a Montserrat com passa un dijous cada mes, i per tant els escolanets eren els protagonistes sota la mirada de la Moreneta i l’imponent creu que davalla sobre l’altar montserratí. Van cantar com els àngels, que segons la tradició són els millors cantaires, i després van marxar ordenadament a dinar. Aquests petits cantaires resideixen a Montserrat entre setmana en règim d’internat. La comunitat benedictina de Montserrat acull una escolania des del segle XIV, un segle després de la seva fundació. L’Escolania no canta de tot: estan especialitzats en la interpretació de música de l’Escola Montserratina. Interpreten sovint polifonia del Renaixement (De Victoria i Da Palestina) i també música popular. L’Escolania és un centre docent privat no concertat d’ensenyament bàsic i artístic. Les famílies cobreixen un 20% del cost. Els escolans comencen classes els dilluns a les 9:15 del matí fins divendres. Alguns d’ells poden tornar a casa a dormir si viuen prop del monestir. Els diumenges són un dia especial: canten a les 11:00 (Missa Conventual) i a les 18:45 (Vespres), i el temps que queda entremig és un temps de convivència de famílies, la majoria de les quals el passen a Montserrat.
Montserrat és espiritualitat i és natura, però també és cultura
Cada escolà toca dos instruments (piano i un instrument d’orquestra) i fan llenguatge musical, classes d’orquestra i naturalment cant coral. La majoria de nois entren a 4rt de primària i acaben a 1r o a 2n d’ESO, en funció de l’evolució de la veu. Els escolans canten però també llegeixen, fan esport i certament no tenen por dels mitjans de comunicació ni dels avions: han fet gires per tot el món, enregistren discs i actuen davant de moltes persones. Saben que desperten interès i tenen les portes obertes: les escoles que vulguin o grups els poden visitar per veure com viuen. Que cada dia, des de fa segles, tinguem nens catalans al migdia cantant en llatí (i no només) i adreçant-se a la Mare de Déu no deixa de ser singular. Montserrat és espiritualitat i és natura, però també és cultura. I ho declinen a la perfecció aquests nens vestits de blanc i negre que configuren l’Escolania.