A banda de la performance sentimental de Pedro Sánchez, que ha capgirat radicalment la campanya del 12-M deixant Carles Puigdemont quasi desnortat, té certa gràcia que un dels únics titulars rellevants d’aquestes eleccions hagi estat el fitxatge estel·lar de Josep Lluís Trapero pel PSC. Aquesta contractació sorpresa —que Salvador Illa anuncià durant el tediós debat de TV3, adduint que el major dels Mossos ocuparia un càrrec fins ara de naturalesa estrictament política; la Direcció General de la policia— denota que el líder socialista ha acabat aprenent l’art de la jugada mestra del seu capatàs al PSOE. Fins fa pocs anys, Trapero fou un sex symbol de l’independentisme, mercès a la contundent actuació durant els atemptats a la Rambla (avui que votareu val la pena recordar-ho; perpetrats per jihadistes més catalans que la Moreneta) i l’escassa intervenció coactiva dels Mossos en l’1-O.
Tot això començà a canviar quan, per protegir-se de la bilis que li tenia guardada la dreta judicial madrilenya de l’Audiència Nacional, el major dels Mossos confessà que —durant els fets del 2017— havia dissenyat un pacte per detenir el president Puigdemont. Trapero fou dels primers espavilats a veure que els líders del procés jugaven de catxa i treballà el seu espai amb traça, erigint-se en heroi indepe quan, en el fons, no deixava de ser una cosa tan senzilla com un policia molt espanyol.
Trapero mostra, en definitiva, que el procés ha transformat la política catalana dels darrers anys en una cursa per salvar-se a qualsevol preu. A Salvador Illa se li’n carda tres pobles l’experiència policial del major, però necessitava fitxar un saltimbanqui de la Tercera Via que —ja de passada— li assegurés una part de convergents trànsfugues com ara Santi Vila i Miquel Sàmper. El que encara té més gràcia de tot plegat és la reacció d’Esquerra que, en l’últim dia de campanya electoral, aprofitava per regalar la condició de major a Eduard Sallent (en una farsa d’oposicions contra la comissària Alícia Moriana, que ha fet santament de dur-les als tribunals). La qüestió, novament, no té res a veure amb els Mossos; l’única pretensió d’aquesta politiqueta és continuar potinejant de corrupció el Govern.
A Salvador Illa se li’n carda tres pobles l’experiència policial del major, però necessitava fitxar un saltimbanqui de la Tercera Via que —ja de passada— li assegurés una part de convergents trànsfugues com ara Santi Vila i Miquel Sàmper
A banda de polititzar la bòfia amb tàctiques de república bananera, cal veure com el 12-M també ens ha regalat un panorama de polítics que actuen com la pasma més opaca, amb l’únic objectiu de salvar llur cul. Aquests comicis no només han estat els més espanyolitzats de la nostra història, sinó que (potser amb la sola excepció de la CUP) l’únic argument dels candidats ha radicat en la pròpia supervivència. Illa necessita guanyar prou per assegurar-se el virregnat amb què Pedro Sánchez vol controlar els partits processistes, Carles Puigdemont ha ressuscitat la mòmia de Jordi Pujol i el bronzejat d’Artur Mas per tapar totes les mentides del 2017, poder tornar al país i engreixar la farsa, i el pobre Pere Aragonès ha provat d’alçar-se els mocassins per incrustar Esquerra en el bipartit o tripartit que s’escaigui. Tot és agonia, passarel·la, i ganes d’aferrar-se a la cova.
Fixeu-vos si la cosa té conya, que fins i tot el sector més espanyolista i radical de l’arc parlamentari ha tornat a impostar una campanya autonòmica per salvar els mobles; Sílvia Orriols encara ha tingut prou gràcia per convèncer alguns ingenus que la Generalitat pot expulsar marroquins del país i Vox ha acabat presentant-s’hi amb un lema ridículament furtat a Jacint Verdaguer. En aquest panorama de salvavides i trilers, és de justícia poètica que l’única figura política rellevant del procés que hagi acabat restituïda sigui precisament un caixacobri de manual com el major Trapero. Ell fou dels primers a veure la jugada i aplaudim la seva perseverança a l’hora de mantenir-se al centre d’aquest vodevil esplèndid que demà continuarà amb (espero) un dels seus últims petarrons. Diuen que serà un dia de sol, ideal per fer una excursió, trescar per la platja, o allargar la migdiada.
Deixar de salvar-los és a les vostres mans. Votar, ara sí, té un preu.