Aquesta setmana, l’Ertzaintza ha fet públiques unes dades sobre la comissió de delictes al País Basc i ha explicat, per primera vegada, quin és l’origen de les persones que cometen delictes en aquelles terres. És el primer territori de l’Estat que ho fa. Per a sorpresa de ningú, la majoria dels detinguts són estrangers i no hi ha cap tipologia de delictes en la qual els autòctons siguin la majoria dels actuants. Hem sabut, per exemple, que els primers nou mesos d’enguany, la policia autonòmica basca ha detingut un total de 5.230 persones per cometre delictes a les tres províncies, de les quals 3.358 són d’origen estranger, és a dir el 64,2%. En el cas dels detinguts per delictes contra la llibertat sexual, els detinguts d’origen estranger s’enfilen fins al 67%. Els arrestats estrangers per haver comès robatoris amb violència o intimidació encara pugen més i suposen el 81,9% del total. Cal tenir en compte, per entendre bé les dades, que els estrangers representen, al País Basc, el 14% de la població, una xifra substancialment inferior al percentatge de delictes comesos per estrangers.

Les dades filen tan prim que també podem observar quins són els delictes més practicats segons la nacionalitat. Així, veiem que la majoria dels detinguts per conduir sota els efectes de les drogues o l’alcohol són ciutadans europeus no espanyols (51%), que la majoria d’arrestats per maltractaments en l’àmbit de la llar són sud-americans (37%) i que la majoria dels detinguts per robatoris amb violència o intimidació són magribins (67%). En el tràfic de drogues, els detinguts amb nacionalitat espanyola i els estrangers empaten, amb el 50% de cada grup. Totes aquestes dades es fan públiques en un moment en el qual, al País Basc, la sensació d’inseguretat ha crescut de manera notable. Euskadi és un país on, fins ara, la sensació de seguretat era molt alta, però això està canviant a gran velocitat i el govern basc n’ha pres bona nota. Per això, el conseller d’Interior basc, el penebista Bingen Zupiria, ha trencat un tabú i ha decidit publicar totes les dades disponibles, malgrat que, com era previsible, li ha caigut una allau de crítiques al damunt. El pensament políticament correcte i l’esquerra dogmàtica han fet bandera de la no difusió de la nacionalitat dels detinguts, una batalla que havien guanyat fins que el govern basc ha pres la decisió contrària.

L'Ertzaintza ha fet públiques unes dades sobre la comissió de delictes al País Basc i, per a sorpresa de ningú, la majoria dels detinguts són estrangers

A mi em sembla molt bé que el govern basc hagi fet públiques aquestes dades. De la mateixa manera que vull saber l’edat i el gènere dels detinguts i el lloc on cometen els delictes, també en vull saber la nacionalitat. Hi ha un cert racisme en la gent que no vol que es faci pública, perquè segurament no dirien res si un mitjà digués “un suec mata els seus veïns a Lloret”, però posarien el crit al cel si el mateix mitjà digués “un marroquí mata els seus veïns a Lloret”. A més, ocultar la nacionalitat dels delinqüents és alimentar els rumors i la desinformació en la qual neda còmodament l’extrema dreta. Amb les dades a la mà, totes les cartes són sobre la taula i és quan es poden començar a prendre les decisions correctes per redreçar la situació. Sempre he pensat que als ciutadans se’ls ha de parlar com a persones adultes que són i no pas amagar-los informació com si fossin infants que necessiten ser tutelat.

Naturalment, les persones estrangeres que cometen delictes, en la major part, els cometen per una necessitat motivada per causes socioeconòmiques i, potser en una part petita, per causes culturals. Els bascos o els catalans d’origen cometem menys delictes perquè, en termes generals, tenim la vida més resolta i no tenim la necessitat de robar o de traficar amb drogues. Per tant, la integració dels nouvinguts en la societat basca o catalana reduirà el percentatge d’estrangers que cometen delictes. Però només podrem afrontar aquest repte des de la informació integral i sencera, i no pas des de la informació fragmentària, la censura, la desinformació i el paternalisme. Per tant, espero que el Govern de la Generalitat prengui bona nota de com treballen els seus homòlegs bascos i facin públiques aviat les mateixes dades per a Catalunya. Espòiler: no ho faran. Doble espòiler: d'aquí a deu anys ho faran totes les administracions i ens semblarà la cosa més normal del món.