Recorda Michael O’Leary, oi? Potser pel nom no del tot, però si li dic que és el senyor Ryanair i que és aquell paio que sempre sortia a les fotos i a les imatges fent ganyotes al costat d’una maqueta d’avió, segur que el té totalment present.

El president de Ryanair ha parlat al Wall Street Journal dels bons resultats econòmics que els ha comportat el canvi d’estratègia de la seva companyia. “Ser amables ens està funcionant molt bé. Ho hauríem d’haver fet molt abans”.

SEN-SA-CI-O-NAL!!! O’Leary ha descobert que els humans som éssers socials (alguns més que altres).

Després d’anys de maltractar els viatgers (de paraula i obra), de fer-los pagar taxes màgiques que es treien del barret (la famosa comissió per pagar amb targeta de crèdit quan només podies pagar amb targeta de crèdit), d’humiliar-los, de menysprear-los i de tractar-los com a bestiar, ara han descobert que si són més amables, fan una miqueta més negoci. Carai, en quina escola de negocis ho han aprés això? A la del Marqués de E-SADE?

Viatjar en avió ja no és allò sagrat de quan Iberia era Iberia i pagaves uns preus prohibitius perquè una tripulació formada per personatges que creien ser de la noblesa et fessin el favor d’acollir-te als seus immaculats avions. Tot va canviar quan va arribar la competència i, sobretot, quan la gent va començar a aplaudir al moment d’aterrar.

Perquè volar no és com comprar-se un jersei en una d’aquestes cadenes de roba on, mentre fas cua per pagar, t’assabentes dels torns de la que cobra perquè a un volum més que alt explica a una que plega samarretes que està farta d’haver de quedar-se perquè resulta que la que ha de venir a les 3 sempre arriba tard i, a més, després ella ha de fer caixa i repassar els canvis i ningú l’ajuda.

Volar no és com comprar-se un jersei i quan voles, l’objectiu no és fer-te amic d’una tripulació que en aquell moment controla la teva vida. Ara bé, almenys no em miri com si fos una merda. Sí, vostè està fins els nassos de suportar viatgers cretins que creuen que allò és el Saloufest, ja ho entenc. Jo també estic fart de suportar tripulacions sobrades. La diferència és que jo pago i ells cobren. I a pesar d’això, si em diuen alguna cosa amb cara de gos (o de gossa), jo acostumo a somriure'ls. Perquè és gratis. 

Ah, i mai he viatjat en Ryanair. I, mentre pugui, seguiré sense fer-ho. Amb mi, la seva sobtada simpatia ha fet tard.