L'hegemonia socialista al cinturó roig només té un adversari. Amb permís dels comuns, que hi tenen feus com el Prat de Llobregat. Però, en el seu conjunt, només Esquerra Republicana planteja un pols per l'hegemonia metropolitana amb els socialistes. Els republicans de Junqueras són els únics en condicions de posar en qüestió l'aclaparador control metropolità que exerceix el PSC. Ningú més. Una empresa titànica per com els socialistes disposen, a més, de clares complicitats per mantenir l'statu quo amb la complicitat descarada de Junts, que juga a fons i sense complexos el paper de crossa. Tant per estricte sentit de supervivència com perquè viuen aquesta alternança amb una sentida incomoditat. Abans una regió metropolitana eternament socialista que republicana. Ho tenen claríssim.
Aquests comicis municipals seran un nou test i totes les dades demoscòpiques (els partits estan en ple frenesí d'enquestes i trackings municipals) porten a creure que els republicans consolidaran o avançaran posicions. De Sant Adrià de Besòs a Santa Coloma de Gramenet. De Sant Andreu de la Barca a Viladecans. De Palau-solità i Plegamans a Rubí.
És al cinturó roig, sobretot, on es juga la partida de país, on ens juguem ser o no ser
El cinturó roig havia estat un feu del PSUC i el bressol de lluites obreres. Però des de fa dècades és el bastió del poder d’un PSC tan resilient que fins i tot va resistir l’auge de Ciutadans. A més, el 2019 va poder recuperar el control de la Diputació (gràcies a l’entusiasme de Junts) i tota la seva xarxa de suport als ajuntaments. I és aquí, sobretot aquí, on es juga la partida de país, on ens juguem ser o no ser. No hi ha república sense conquerir allò que per a Ciutadans era Tabàrnia. I no hi haurà cap esquerra de debò, transformadora i progressista, com aquella que va ser el PSUC, mentre els socialistes hi perpetuïn el seu domini.
Que el PSC s’hi resisteixi amb tot és absolutament legítim i lògic. Que els comuns —l’esquerra que es reivindica hereva del 15-M— hi col·laborin és poc edificant. Però que aquells que branden ara l’estelada amb fúria facin el galdós paper de col·laboradors necessaris per preservar el cinturó roig en mans del PSC és de jutjat de guàrdia.
Si mai els socialistes van ser esquerra transformadora, fa tants anys que no en queden ni remotes reminiscències. Aquest cinturó va ser roig amb el PSUC i ho va ser a la República quan l’ERC de Macià i Companys va ser hegemònica. De molt, la formació política més represaliada històricament
Si la Catalunya que vol decidir se’n vol sortir, necessita sumar la regió metropolitana, la més populosa del país. I això només ho pot fer l’Esquerra Republicana d’Oriol Junqueras (recollint el testimoni dels Carod i Puigcercós). Perquè la CUP no té la capacitat d’aproximar-se a les majories socials. I perquè Junts no és que hagi dimitit, que també. És infinitament més desolador. Treballa sense manies per impedir-ho.