L’última picabaralla entre els membres del Govern per veure qui assisteix a la “taula de diàleg i negociació” traspua l’enèsima mostra de deslleialtat entre els socis. La veritat és que no hi ha per on agafar-ho, a no ser que l’interès d’uns contra els altres només sigui desgastar i recuperar l’hegemonia perduda a les urnes. Queda demostrat que la “confrontació intel·ligent” no era contra l’Estat, sinó contra els seus socis de govern.

El permanent sabotatge a la conquesta que representava l’anomenada “taula de diàleg” només s'explica per una inèrcia compulsiva que vol dinamitar qualsevol consens o estratègia plausible. És partidisme, tacticisme i no té cap altra pretensió que erosionar la presidència de la Generalitat i els socis de govern.

Quan des de l’anunci de la reactivació de la taula et passes vint-i-quatre hores rebaixant les expectatives, però després exigeixes la presència de membres del partit que no formen part del Govern, potser no els hauria de sorprendre el cop d’autoritat i gir de timó de Pere Aragonès.

A tota hora, en tot moment, l'única veritable voluntat ha estat dinamitar la taula. Primer, amb acusacions més roïnes que infantils sobre una presumpta traïció. Després, posant en qüestió el mateix diàleg o aprofitant qualsevol excusa per liquidar-la abans de començar. Fa quatre dies exigien la presència del presidente Sánchez sota pena d'excomunicar la taula i els seus integrants. Fins al darrer moment han fet tot el possible per posar entrebancs i paranys fent així el caldo gros als sectors més reaccionaris del PSOE i al conjunt de la dreta.

Tant costa d’entendre que en una taula de negociació del conflicte polític entre Catalunya i Espanya qui hi ha d’assistir són els representants d’ambdós governs?

Són l'exemple sublim del gos de l'hortolà, ni mengen ni deixen menjar. El president Aragonès no pot deixar passar l’enèsima deslleialtat que només agrada al “gol sud” mentre provoca el desconcert i la vergonya de la resta del país.

Tant costa d’entendre que en una taula de negociació del conflicte polític entre Catalunya i Espanya qui hi ha d’assistir són els representants d’ambdós governs? I amb la màxima representació institucional. És el país i no el partit. I amb lleialtat.

Els republicans han de començar a considerar si amb aquests companys de viatge es pot arribar a Ítaca o només a arrossegar-se pel fang com si es tractés d'una vergonyosa lluita que no té cap altra pretensió que portar el Govern pel camí del pedregar. "Faci la independència", deien. Potser ens hauríem de conformar que no ens facin fer el ridícul a força d'ocurrències, de disbarats i d'omplir-se la boca d'exigències que són incapaços de materialitzar ni en els detalls més insignificants.

Menys excuses i més compromís amb la ciutadania i el país.