L’independentisme disposa d’una majoria inqüestionable per formar nou govern. L’esquerra acomplexada n’hauria de ser conscient. Triar entre ser la crossa del PSOE o apostar per un front ampli tal com fan a l’Ajuntament de Tarragona o de Lleida. També l’esquerra rupturista hauria de madurar i decidir si són capaços de gestionar allò que tant reclamen i entrar al Govern.
És hora d’assumir reptes i deixar-se d’excuses. El rellotge corre. El país necessita un govern fort, ampli i estable. Un govern que doni estabilitat per als pròxims quatre anys i que afronti amb fermesa la crisi social i econòmica causada per la pandèmia. Un govern que executi la reconstrucció i la transformació. Un govern feminista, progressista, paritari, ecologista i transformador. Un govern que treballi per l’amnistia i l’autodeterminació.
Ara bé, cal separar el gra de la palla. No revelo cap secret en afirmar que l’independentisme nítid ha basat tota la campanya electoral en una gran comèdia. Resulta tan evident com que fa tres anys que ininterrompudament menteix. I el pitjor és que no té cap intenció de deixar de mentir.
La principal basa electoral dels nítids no ha estat ja la DUI o el tornaré, encara que de tant en tant hi tornen com si ens prenguessin per aprenents. La principal basa electoral dels nítids ha estat allò de "si poden fer un tripartit, el faran". Sabien que mentien, a consciència. Però els era igual, a falta de cap proposta creïble, a falta de cap idea tangible que no sigui fum, van sembrar la campanya amb aquesta insídia. La seva principal i única basa electoral era aquesta. No en tenien cap més. La resta, fum, fum, fum. No tenen res que no sigui seguir entabanant la parròquia i seguir amb les seves campanyes d’intoxicació i males maneres a les xarxes. La darrera campanya dels nítids, dels pota negra, contra Carme Forcadell (per emetre una opinió política) és ben reveladora de la seva misèria patriòtica.
El que no es pregunten mai els de Junts és per quin motiu la seva candidata a presidir la Generalitat ha perdut tres vegades seguides. Per quin motiu segueixen reculant a les àrees metropolitanes
Les urnes van parlar i la sotragada a la seu electoral de Junts encara retrona. No podien entendre com ells —que a Twitter són els putos amos, que diria Guardiola— havien sucumbit davant una ERC que arribava a les eleccions clarament desgastada per la gestió de la pandèmia i amb els juntaires fent de principal partit de l’oposició. I amb els seus epidemiòlegs escampant dubtes i acusacions a tort i a dret. Fins al punt que van arribar a posar el Madrid d’Ayuso de referent. Fins a l’extrem que van arribar a recollir signatures per tancar les escoles i enviar els nens i nenes a casa.
Junts, en nom de la unitat, s’ha dedicat a eixamplar l’esquerda entre l’independentisme. Junts, uns nouvinguts, s’han dedicat a fer llistes de bons i dolents. Junts ha demostrat, un dia i un altre, que l’únic adversari a batre són els republicans i que la confrontació amb l’Estat és pura retòrica cosmètica. Junts ha instrumentalitzat l’ANC fins a convertir-la en una sectorial excloent. Junts ha fet de les xarxes un veritable femer on proliferen els hooligans més apassionats amb tota mena d’insults i grolleries. I malgrat tot, no se n’han sortit.
El que no es pregunten mai és per quin motiu la seva candidata a presidir la Generalitat ha perdut tres vegades seguides. Per quin motiu segueixen reculant a les àrees metropolitanes. Per quin motiu els candidats més populistes guanyen tant de pes intern. Per quin motiu a les seves llistes proliferen els personatges més impresentables. Per quin motiu són una centrifugadora de consensos. Per quin motiu?
Ja planyo el nou Govern, si és que la còlera dels dirigents de l’independentisme nítid no ens aboca a noves eleccions. Perquè haver de fer govern amb persones que han fet i s’han comportat així serà un calvari si no fan propòsit d’esmena. Tant de bo la unitat deixés de ser un mantra de guerra recurrent per passar a un espai de consens entre tot l’independentisme, amb una mà sempre oferta a tot el sobiranisme i al conjunt dels demòcrates d’aquest país.