La memòria del país no mereix tanta hipocresia quan les bones paraules contrasten amb els fets. Les paraules se les enduu el vent. Els fets, el compromís efectiu, queden. Desemmascarem qui és qui.
Bones paraules. A alguns només els interessa la memòria quan creuen que d’aquesta n’obtindran algun benefici, rèdit o, senzillament, quan no poden amagar més la seva complicitat amb el passat. Poc o gens els importen els sentiments per recuperar la dignitat dels qui van perdre la vida per defensar la legitimitat republicana davant el cop d’estat. Els queda lluny això de lluitar contra l’oblit. I és que tot això dels valors republicans i la memòria els fa més nosa que servei. La seva tradició respon a la Lliga Regionalista i a Cambó. Quan va ser l’hora, van fer costat a Franco contra la República. Quins grans farsants!
L’últim ple municipal a l’Ajuntament de Tortosa ha aprovat una moció per descatalogar el monument franquista, icona i emblema de la ciutat ―només fa 53 anys que perverteix la llera del riu Ebre―. Tot correcte fins aquí si no fos per una altra cortina de fum del flamant nou govern entre postconvergents i PSC a la capital del Baix Ebre.
L’enèsima “jugada mestra” en forma de moció només comportarà la retirada del monument del catàleg patrimonial del POUM ―inclòs l’any 2007 durant el mandat de l’exalcalde convergent Ferran Bel― i no suposarà la seva retirada. De fet, el nou govern municipal de JxCat i PSC ja ha confirmat que no tenen competències per treure el franquisme del riu Ebre i ha traspassat la “patata calenta” a la Generalitat. D’això se’n diu “fugir d’estudi”. Defugir de responsabilitats amb excuses, amb mitges veritats. Arribats fins aquí, crec que algú ens està prenent el pèl. Anem a pams.
El matrimoni entre Franco i Tortosa ve de lluny. Al març del 2016, el Parlament de Catalunya votava una moció per instar Tortosa a retirar el monument franquista. I qui va escollir l’aleshores alcalde ―Ferran Bel― per defensar el posicionament en contra de la retirada en nom de Convergència? Sorpresa, Meritxell Roigé, l’actual alcaldessa de Tortosa per JxCat. La moció va prosperar tot i el vot en contra del mateix president Carles Puigdemont, convergent de pedra picada. Qui perd els orígens perd la identitat, s'hauria de dir.
A la primavera del mateix any 2016 va venir la consulta per decidir el futur del monument franquista. Pocs recordaran que, l’any 2010, CiU i PP van pactar per evitar fer-la i van repetir el pacte, l’any 2015, sumant-hi Plataforma per Catalunya. Ara, 2019, han regalat la Diputació de Barcelona i consells comarcals al PSOE. I per començar el 2020 pacten al Parlament amb Ciutadans i el PP. I anar fent, com sempre han fet. I a tot això, on han quedat els compromisos vinculants per reinterpretar el monument resultat de la consulta? Bones paraules, excuses, paper mullat i presa de pèl. Si dels convergents depèn, els nostres familiars seguiran desapareguts.
I el colofó a l’esperpent va venir el passat setembre, quan JxCat (ara en mode ultraindepe) es va aliar amb Ciutadans i PSC per votar en contra d’una moció per la retirada de vestigis franquistes a Tortosa, entre ells, l’estimat monument de la vergonya franquista. Ja diuen que “encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda”.
Com deia Mateu 7: 15-20: “Pels seus fruits els coneixereu”, just diuen una cosa i després fan el contrari del que han dit. Tampoc hem descobert “la sopa d’all”. No és cap secret que “la memòria” no va ser el plat principal de les dècades de govern de Jordi Pujol. Artur Mas va seguir amb la mateixa tessitura. Com tampoc revelem cap secret si afirmem que la majoria d’alcaldes franquistes van passar a ser alcaldes de CIU. I avui encara ens alliçonen com a autèntics conversos a l’independentisme. Quines coses.
La recuperació de la memòria és bàsica com a pilar principal d’una democràcia, d’un país
I com deia, la patata calenta, a la teulada de la Generalitat. Un bon regal per a la consellera Ester Capella per començar l’any. No troben estrany, coneixent els antecedents que els he explicat, que ara vulguin descatalogar el monument franquista? És casualitat? Doncs no.
Fets. El Departament de Justícia està ultimant l’avantprojecte de la llei catalana de la memòria democràtica. I, sorpresa! Aquesta obligarà a la retirada de vestigis franquistes d’arreu de Catalunya o, per contra, aplicarà un procediment sancionador que pot comportar sancions de fins a centenars de milers d’euros. Ho entenen ara? Descatalogar el monument franquista de l’Ebre, evitar ser sancionats i eludir responsabilitats. Quan cal aplicar la llei per obligar a eliminar el feixisme... franquisme institucional en estat pur!
Diguem-ho clar. A Catalunya només s’ha treballat per la recuperació de la memòria quan els republicans han format part del govern i n’han assumit la responsabilitat. Quan depèn dels convergents, dels d’ara o dels d’abans, pacten amb la dreta postfranquista sense manies.
Els valors republicans són els que defineixen la lluita antifeixista. Els valors pels quals els nostres avis van perdre la vida en la lluita antifranquista. La recuperació de la memòria és bàsica com a pilar principal d’una democràcia, d’un país. Si no és que tu estaves a l’altra banda.
Des de Lluís Salvadó, desplegant els Espais de Memòria de la Batalla l’Ebre, fins a Raül Romeva, fent el que ningú s’havia atrevit a fer fins al moment: l’obertura sistemàtica de les fosses o la creació d’un “Banc d’ADN públic”. O amb Carles Mundó amb el tancament de la presó Model o amb la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que va suposar l’anul·lació de més de 66.000 sentències sumaríssimes.
L’etern idil·li per trencar amb el passat. L’eterna disjuntiva entre les “bones paraules” i els “fets”. Amagar el passat embolcallant-se amb la bandera independentista. Però no els caurà la cara de vergonya perquè no en tenen.
El repte és majúscul, però el compromís per recuperar la dignitat encara més. Som republicans perquè som independentistes. Som independentistes perquè som antifeixistes. I mai no hi renunciarem malgrat aquesta dreta catalana sobrevinguda independentista però que segueix combregant amb la dretota franquista.
El Bosc d’empremtes serà una realitat aquest any 2020. El monument en record als 1.686 afusellats pel franquisme al Camp de la Bota entre els anys 1939 i 1952. El compromís del Departament de Justícia per construir-lo i l’aprovació de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per cedir l’espai on acollir l’obra de Francesc Abad. Un espai per trobar l’empremta dels qui mai van tenir por de mirar el fusell. Un espai de reflexió amb la mirada al futur perquè les noves generacions puguin entendre el dret a la veritat i a la llibertat.
Un projecte que no hauria vist la llum sense el treball de Rubèn Arenas i Toni Vélez, regidors republicans de Sant Adrià de Besòs. Ben poc van poder fer per evitar la politització de les víctimes en mans d’Ada Colau quan, 2 mesos abans de les eleccions municipals, es va treure de la màniga el Parapet de les afusellades i els afusellats. Un mural construït en territori municipal de Sant Adrià de Besòs i sense demanar cap tipus de permís ni autorització. Quines coses. Per “la memòria” tot s’hi val.