Fa temps que no m’escandalitzo gairebé per res. Però he d’admetre que no em deixa de cridar poderosament l’atenció aquest independentisme convers que no té cap mena d’interès a recuperar la memòria republicana o que viu amb indiferència l’exigència de justícia per a tots els assassinats durant l’anomenada Transició. No vull pensar que el motiu ocult és que tota aquesta bona gent, com Gustau Muñoz, eren militants d’esquerra, d’una esquerra amarada de sobiranisme i que en bona part va esdevenir independentista.

“La Transició va ser, segons el meu criteri, gairebé una obra mestra”. Paraules de l’expresident Felipe González, que val a dir que quan era president tenia de propagandista oficial a un dels avui tuitares més grollers i agressius, un altre convers esvalotat. El PSOE ho va repetir per activa i per passiva. El PP fins a l'avorriment. La Transició espanyola va brindar la impunitat a les forces de seguretat de l’ordre públic i va blindar l’aparell de l’Estat. Allò que van definir com a “modèlica” va ser el canvi de jaqueta dels franquistes a demòcrates. La transacció del franquisme a la democràcia de la nit al dia.

Torturadors franquistes com Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño; Jesús Muñecas, José Sainz González, àlies Pepe el Gordo, o Eduardo Quintanela Bóveda, antic cap de la Brigada Política Social i conegut com el que feia saltar els presos des de les finestres a la comissaria de Via Laietana. Tots ascendits i condecorats per mèrit policial. I tots comparteixen un denominador comú: acumulen denúncies per tortures i crims que mai van ser admeses a tràmit, en la majoria dels casos, per prescripció del delicte i per haver-se acollit a la llei d’amnistia del 1977.

La vigència de la llei d’amnistia és un dels pilars fonamentals de la impunitat del franquisme. Cap govern espanyol, ni de dretes ni d’esquerres, ha gosat aplicar les recomanacions de Nacions Unides i aplicar polítiques enfocades en la recerca de la veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició.

Dècades de silencis. Massa polítics, de signe molt divers, han patrocinat i protegit el franquisme sociològic, institucional o senzillament han mirat cap a un altre costat. Quaranta anys en democràcia que han servit de ben poc.

La vigència de la llei d’amnistia és un dels pilars fonamentals de la impunitat del franquisme

Gustau Muñoz només tenia 16 anys. El capvespre de l'onze de setembre de 1978, en el context d'una manifestació en contra de la Transició espanyola i en suport de la independència de Catalunya, es va desplomar al carrer Ferran després de rebre un tret per l'esquena a boca de canó. Després de matar-lo, dos grisos es van fer passar per metges i li van intentar treure la bala per eliminar proves.

L’assassinat del Gustau és un dels més de 591 morts que van ser amagats entre l’any 1975 i l’any 1981, sota l’empara de ministres com Manuel Fraga Iribarne, Rodolfo Martín Villa o Juan José Rosón Pérez.

Ara un documental narra la seva història en cerca de la veritat i la justícia. Trencar el silenci imposat per la Transició espanyola, investigar els crims comesos pel règim gràcies a l’empara de la justícia universal. L’esperança que per primera vegada un tribunal decideixi sobre un delicte comès durant la Transició i que s’obri la porta perquè tots els crims comesos en aquest període, i que restaven impunes, siguin inclosos també en la “querella argentina” contra els crims del franquisme.

Ara necessiten una petita donació perquè aquest documental, Gustau, la transició al descobert, sigui una realitat mitjançant un Verkami. Només 15 dies per davant i encara els falta per arribar la xifra que permeti al veterà cineasta Jaume Domènech fer-ho realitat.

La negativa de la justícia espanyola a investigar els crims del franquisme va obligar a creuar fronteres, travessar mig món per trobar l’empara de la justícia argentina, amb l’impuls abnegat de militants com Joan Tardà, una de les persones que més ha patit el linxament de la màquina de fake news juntaire que opera a les xarxes. La coneguda com “querella argentina” ha suposat l’inici de les primeres investigacions dels crims comesos durant el franquisme i la Transició.