El motiu d’escriure una segona part sobre la relació entre el CNI i Abdelbaki es Satty i l’afirmació que era confident de la intel·ligència espanyola fins al dia dels atemptats del 17-A és perquè no paren d’incrementar-se els dubtes i les incògnites.

El silenci, l’opacitat i el bloqueig de l’Estat davant les informacions revelades per Público i Carlos Enrique Bayo encara fan augmentar més les sospites. L'última, el bloqueig ―per segona vegada― de l’obertura d’una comissió d’investigació per esclarir la relació entre l’imam de Ripoll i el CNI ―a proposta d’ERC i JxCat― i que, de retruc, ha comportat el veto a la compareixença del president del Govern, els ministres d’Interior i Defensa i la directora del CNI. El motiu? Aquesta és la incògnita. L’excusa, que les activitats de la intel·ligència espanyola i les despeses del fons reservat passen per l’antigament anomenada “comissió de secrets”. La realitat, els vots en contra de PSOE, PP, Cs i Vox que veten saber la veritat entre la relació del CNI amb l’autor intel·lectual dels atemptats.

No soc dels que pensa que al darrere dels atemptats del 17-A hi hagués una conspiració Estat-Catalunya. Sí que comparteixo l’opinió que el CNI monitoritzava els moviments d’Es Satty i la resta de cèl·lula terrorista abans dels atemptats. També comparteixo la idea que es va amagar la informació als Mossos i que això va suposar una greu negligència, un error de característiques descomunals i que, sens dubte, aquest fet traslladat a qualsevol altre país normal, diguem-ne amb una democràcia moderna, hagués generat una crisi política que hagués fet caure el mateix govern. Però en això l’estat espanyol té els genolls pelats.

La negativa del Govern provisional de Pedro Sánchez a donar explicacions és d’una irresponsabilitat acollonant. Les escarides paraules de la vicepresidenta Carmen Calvo, una indecència. El govern Sánchez, volent-ho o no, ha agafat el relleu de l’operació de blanqueig del CNI, fet que continua sembrant tota mena de dubtes i especulacions.

La intel·ligència francesa no va dubtar a reconèixer que hagués pogut fer quelcom més i la comissió d’alguns errors durant els atemptats que va patir França. La transparència i l’assumpció de responsabilitats en el marc de l’actuació d’un atemptat terrorista també marquen la qualitat democràtica d’un país. L’Estat en mans de José María Aznar va intentar mentir amb l’atemptat de l’11-M i ho va pagar amb la derrota electoral. Pedro Sánchez tenia l'oportunitat de fer quelcom diferent, per què no ho ha fet?

La ridícula imatge que està donant l’Estat és preocupant, i que la ciutadania s’hagi de conformar amb les revelacions periodístiques és insuficient

El gruix de les revelacions periodístiques de Público va acabar amb la compareixença del periodista Carlos Enrique Bayo davant la comissió d’investigació sobre els atemptats al Parlament de Catalunya ―programada des de feia mesos―. Cap sorpresa durant el torn de paraula de PSOE i Cs, bé potser una, que el PP no s’hi va presentar. Retrets per qüestionar les fonts de les publicacions i, fins i tot, atribuir al periodista que si tot això era un encàrrec de l’independentisme. Cinisme en estat pur. Sorpresa també de la CUP que, una mica despistats –potser per allò que ara mateix sumen amb l’oposició al Parlament– també van posar en dubte les conclusions del periodista. A les bancades independentistes destacar, sobretot, la intervenció de la diputada Montserrat Fornells amb preguntes que van fer mullar a Bayo, que no va dubtar a afirmar que hi va haver una negligència provada, que l’atemptat s’hagués pogut evitar i que Es Satty era agent doble ―qualificades com a opinions personals del compareixent―.

I una setmana d’informacions punyents contra el cor de l’Estat no podien quedar sense resposta. El diari El País publicava: “L’independentisme abraça la teoria conspiratòria del 17-A”. La Vanguardia, en portada: “La realitat de la investigació del 17-A”. El rotatiu del grup Godó explicava amb tota mena de detalls, gràcies a l’accés a informes de la investigació sobre els atemptats de Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i CNI, que van ser els cossos policials i la intel·ligència espanyola amb les seves pròpies investigacions qui van ser capaços de reconstruir els moviments de la cèl·lula terrorista gràcies a les evidències recollides post-atemptat. Unes afirmacions que posaven en dubte i contradeien les informacions revelades per Público. El dirigent socialista, José Zaragoza, va tardar poc a piular-ho i donar-hi veracitat.

Així, a qui fem cas? No seré jo qui els ho digui, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. En la informació publicada per ambdós diaris s’utilitzen informes i fonts diferents. Público confirma que el CNI tenia informació sobre la cèl·lula terrorista abans dels atemptats, prèvia i independent a la informació obtinguda amb la reconstrucció del post-atemptats i que explica La Vanguardia. Un dels fets més rellevants són les targetes SIM franceses que els integrants de la cèl·lula terrorista van comprar a París amb identitats falses, pocs dies abans dels atemptats. A ambdós diaris surten citats els números de telèfons assignats a Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub, però si van ser adquirits amb identitats falses, com sabien que pertanyien als terroristes? Aquesta és l’evidència que el CNI els tenia monitoritzats prèviament.

Els informes del CNI on constaten que els terroristes utilitzen frases curtes per comunicar-se per sospita a ser escoltats telefònicament s’elaboren prèviament als anomenats “informes cronològics d’activitats dels investigats” ―elaborats amb el buidatge dels dispositius recuperats post-atemptats―. Per tant, tot això ens porta a deduir que sense vigilància prèvia era impossible saber a qui pertanyien les dues targetes SIM de prepagament comprades amb identitats falses d’entre les milers que es compren en un dia a la ciutat de París.

Però si algú encara té algun dubte, Carlos Enrique Bayo ―sense despentinar-se― a la seva última revelació a Público confirma que l’evidència que l’imam de Ripoll era confident del CNI és gràcies a les fonts d’intel·ligència i als informes del CNI previs a l’atemptat i als quals Carlos Enrique Bayo ha tingut accés. O encara més concloent, que els dos controladors del CNI encarregats de vigilar a Es Satty van ser enviats a l’estranger –Àfrica i Llatinoamèrica– després del fracàs de l’operació encoberta, concretament el responsable del CNI a Girona i l’enllaç als serveis centrals a Madrid.

La ridícula imatge que està donant l’Estat és preocupant. Que la ciutadania s’hagi de conformar amb les revelacions periodístiques és insuficient. Que hauríem de clamar al cel per l’opacitat de les actuacions de l’Estat envers els atemptats, una realitat. El bloqueig polític per crear una comissió d’investigació envers els atemptats no pot frenar el dret a conèixer la veritat. La solució, la creació d’una comissió d’investigació independent que porti a esclarir els fets, sortir de dubte i depurar responsabilitats. Fins quan haurem d’esperar?