L’actitud del món (post)convergent cap a la Policia de la Generalitat de Catalunya genera un profund desconcert i és impròpia d’una força de govern que ha presidit la Generalitat els darrers onze anys consecutius amb Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. Actitud impròpia és portar 34 dels 41 anys al capdavant de la Conselleria d’Interior (o de Governació) i etzibar, ara, un “cal revisar de manera inajornable i urgent del model d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra”. Com si la cosa no anés amb ells. Exercir de govern i oposició a la vegada.

Si hi ha un problema en la gestió de l’ordre públic, no es pot pretendre espolsar-se’n les puces i fingir que no hi tens res a veure. Ni és seriós, ni és honest

El progressiu protagonisme de l’expressió més populista d’aquest partit es tradueix en les manifestacions que expressen alguns dels seus dirigents a les xarxes, hàbitat on són hegemònics. Unes formes que no sumen i que permeten visualitzar el fangar en què han sumit l’independentisme i de com, fins a quin punt, estan deteriorant progressivament, a ulls de bona part de la societat catalana, un moviment profundament democràtic. Un dels habituals del guirigall és "L’home del dissens" que aquesta setmana hi ha tornat en una de les seves enèsimes sortides de to, com si ell mateix no formés part d’aquest engranatge que projecta una permanent esquizofrènia discursiva. L’última del vicepresident del Parlament ha estat una crítica oportunista als Serveis Jurídics de la Generalitat, que, de fet, llança com un dard al cap del vicepresident Pere Aragonès, a compte de la pràctica d’exercir l’acusació davant persones detingudes pel Cos de Mossos d’Esquadra. El seu tuit deia: "És evident que aquestes peticions de presó no responen a la voluntat del Govern ni dels partits que li donen suport. Per tant, per evitar l’abús que se’n fa, no queda més remei que retirar els advocats de la Generalitat d’aquestes acusacions. Qui les vulgui fer, que se les pagui". Doncs bé, l’organisme que fa aquestes acusacions és el Gabinet Jurídic Central del Departament de la Presidència. És a dir, un organisme regit per Junts per Catalunya. Des de sempre, sense interrupció. I fins on jo sé, el vicepresident del Parlament és diputat del partit de Junts i ho seguirà sent. Què han fet al llarg d’aquests anys? Què han fet al llarg d’aquesta legislatura? Que no sap o no vol saber que el Gabinet Jurídic Central de la Generalitat de Catalunya penja directament d’una àrea de govern que fa anys i panys que no ha canviat de mans? Que ara vol oblidar que quan hi havia president a la Generalitat —que retirava i reposava pancartes per mandat judicial i que alçava banderes arriades— aquest organisme va mantenir les acusacions? És inaudit i demostra la insostenible lleugeresa en què s’ha instal·lat determinada força política.

Passa exactament el mateix amb el Cos de Mossos d’Esquadra i la Conselleria d’Interior, que, amb la seva actitud, el partit del vicepresident del Parlament posa als peus dels cavalls. Amb un agreujant que en cap cas és menor. Fa deu anys que aquesta Conselleria d’Interior, com la mateixa Presidència de la Generalitat de Catalunya, penja de la mateixa formació política o de les seves progressives refundacions. Els problemes de gestió que se’n puguin derivar no pot pas ser que siguin externalitzats o que es faci veure que no hi estan relacionats, amb pronunciaments públics que posen en dubte la mateixa Policia de Catalunya, un cos de policia professional, un referent a Europa i exemplar en molts aspectes. Si hi ha un problema en la gestió de l’ordre públic, no es pot pretendre espolsar-se’n les puces i fingir que no hi tens res a veure. Ni és seriós, ni és honest. A més que evidencia un nul sentit de país, un nul sentit d’estat, perquè si hi ha una eina que és fonamental i bàsica en qualsevol estat, aquesta és precisament la competència d’ordre públic i la seguretat.