La sopa de farigola de la padrina és una recepta clàssica del remeier tradicional. Quan paties una indigestió, la padrina te’n feia de seguida. És el que recomanaria, de cor, a la direcció de Junts per Catalunya per digerir el resultat electoral. Que es deixin d’Almax i altres productes farmacèutics i es facin cada dia una bona tassa de sopa de farigola. És saludable en tots els sentits i, a poc a poc, els farà passar el mal tràngol del 14 de febrer. M’atreviria a dir que en les actuals circumstàncies és altament recomanable, perquè tal com porten la gestió dels comicis, acabaran amb una cremor d’estómac que fa patir que no acabi en res greu.
Ja és dit que la paciència és la mare de la ciència. Però aquesta negativa de Junts a sumar amb republicans i cupaires comença a ser sospitosa. O volen provocar noves eleccions (Déu no ho vulgui) o senzillament tant els és el país i la seva gent perquè per damunt de tot hi ha una cultura partidista tan interioritzada que abans faran descarrilar al tren a permetre que el pugui portar algú altre.
Ningú no acaba d’entendre que fessin presidenta de la Diputació de Barcelona la presidenta del PSC i que ara faci prop de tres mesos que busquen raons per prorrogar la investidura d’un republicà
No conec ningú, fora del seu cercle d’incondicionals, que estigui celebrant aquesta dilació sense contemplacions. Ningú no acaba d’entendre que fessin presidenta de la Diputació de Barcelona (DIBA) la presidenta del PSC i que ara faci prop de tres mesos que busquen raons per prorrogar la investidura d’un republicà si no és que les raons són bàsicament emocionals. Aquí rau també part de l’explicació: l’actitud d’un espai polític. No recordo tants esforços i tanta transparència per consultar la militància el pacte de Junts a la DIBA amb el PSC, tal com a molts consells comarcals del país.
És, precisament, a la primavera que també floreix la farigola que, val a dir, és un relaxant i somnífer. Se’n troba a tot arreu. També a la serra de Collserola. Els recomano vivament aquest cap de setmana de congrés (si és que acaben fent-lo o etziben alguna altra excusa enginyosa) que facin una excursió de grup per Collserola, amb distància i mascareta, i proveïts d’un bon cistell, i facin acopi de farigola. Si no en tenen per a tots, sempre poden recórrer al romaní, que és especialment profitós davant les patacades per les seves virtuts analgèsiques. En lloc de Gelocatil, ho dic de cor, una bona sopeta de romaní. El romaní no és com l’aigua de farigola, que tot ho consola, però també és un arbust amb infinitat d’aplicacions.
Sigui farigola o romaní, que passin via d’una vegada i no ens facin passar més vergonya. No recomano el bambú. Primer, perquè a Catalunya no se’n fa. I, sobretot, perquè tot i tenir multitud de possibilitats, cap d’elles és terapèutica. Però sobretot, ara que ja els hem vist el llautó, que no ens tornin a recomanar unitat, que no cura res i ja hem constatat amb rotunditat que, precisament, de cultura unitària no en van pas sobrats. Ja ho deia la padrina. Qui presum, fa fum.