Arbres caiguts, talussos solsits, catenàries desplomades, material incendiat, marquesines foradades, baixades de tensió, descarrilaments tràgics. Morts. Ferits. Còrdova, Gelida, Tortosa, Maçanet, Torelló, Móra la Nova. Suspesa la circulació. Avisen de pressa i corrents. Amb contradiccions. Ara el Govern afirma que hi haurà trens. Després Renfe el contradiu. Ara a Adif no li pareix bé. Després lo govern d'Espanya no compareix. A vore, per qui mos preneu? A Adif, Renfe, Govern i Gobierno ara hi manen los mateixos. Vigileu lo foc amic perquè això no quadra gaire i a rebre sempre la gent. Lo tuf de boicot se sent de lluny. També et diré que, si no hi ha servei, no poden arribar tard. Jugada mestra. Ep!, i el Govern proposa de nou la gratuïtat. No em pensava mai no haver de pagar per un tren que no circula. Llumeneres.
Diuen que volen garantir la mobilitat i la seguretat, oxímoron de difícil resolució. No fa massa, mos feen viatjar debades en Rodalies —abonaments per aquí, abonaments per allà, que la casa és gran— perquè no els hi sortia a compte tanta devolució exprés. Hi volen tornar. Com que la normalitat al servei és lo retard continuat —amb accidents o sense—, aleshores s'arruïnen havent-mos de tornar l'import del bitllet avui sí i demà també. Manera? Tothom a viatjar sense pagar, així no es podran queixar. I, tot i així, la relació qualitat preu encara era (i és) cara. Ara s'ha vist que tampoc no mos sortia ben bé gratis, la cosa. Alguns usuaris i maquinistes comencen a pagar-ho... amb la vida. I això, xiquets, no té preu, ni perdó, ni devolució possible. De vida només n'hi ha una i mereixem que siga digna. Per això el pròxim dissabte 7 de febrer al matí, a Barcelona, tindrem l'oportunitat de cridar-ho ben fort, clar i català, a la manifestació que han convocat l'ANC i el Consell de la República per dir prou.
Lo ministre Puente ha admès, en diverses declaracions recollides en premsa, que l'infrafinançament de Rodalies n'agreuja la vulnerabilitat i pot provocar accidents. Gràcies, ja s'ha vist. O sigue, que sabien que en qualsevol moment lo sistema fallaria però van dixar fer. Al cap i a la fi, amb los catalans tot s'hi val i ells, los de la corbata, van en cotxe oficial. Esta desinversió premeditada és més aviat una operació dissenyada per a tindre el país en crisi constant, empobrit. Quan governaven partits independentistes era fàcil carregar-los les culpes i titllar-mos, als catalans, d'ineptes. Però ara que manen ells, quina serà l'excusa? No és només la pluja i el vent, que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han funcionat perfectament, i sobre les seues vies també hi plovia. No, això és una desinversió estructural, és lo lamentable manteniment de la infraestructura, són los combois envellits i és Madrid rebent més inversió de la que a Catalunya es promet.
Una nació sense trens, ni autopista, que s'esmicola en mans dels qui no volen un nou país que s'autogestione i es lleve el llast de l'estat que l'espolia
L'accident de l'Alta Velocitat a Adamuz ha causat 45 víctimes mortals. Andalusia, però, no ha perdut lo servei de regionals en cap moment. A Gelida hi ha hagut un mort i el sindicat de maquinistes ha aturat tot lo servei a Catalunya. Ningú no dubta del perill de la xarxa (fa temps que sabem del seu abandonament), però sí que genera dubtes esta doble vara de mesurar: costa d'entendre que els maquinistes, per una banda, estiguen en contra del traspàs de Rodalies a la Generalitat (que en milloraria les prestacions, pitjor que Renfe no es pot fer) i, per l'altra, vulguen aturar-se per motius de seguretat. Ves que el rerefons no siga la negativa dels sectors espanyolistes d'Adif i Renfe de cedir poder a la Generalitat, sense importar si hi manen los seus. Què passaria si els maquinistes fossen independentistes?
Per a acabar-ho d'adobar, l'AP7 és una ratera. La caiguda del mur de Gelida ha arrossegat l'autopista com si fos un dòmino, malèvol joc on altres peces, com l'ensenyament o la sanitat, fa temps que trontollen, en una cadena de maltractament majúscula. No sé jo si mos convindria gaire un traspàs d'incompetències: comprar a preu de saldo una cosa que ja no funciona és un regal enverinat i després la culpa seria teua, no del triler venedor. Una nació sense trens, ni autopista, que s'esmicola en mans dels qui no volen un nou país que s'autogestione i es lleve el llast de l'estat que l'espolia. La manca de credibilitat és absoluta. El Govern de tothom, es fan dir. De tothom qui no agafa el tren, deu ser. Faria riure si no fos que fa plorar. Com he llegit a tuiter, són tan antigues les infraestructures de Rodalies que s'haurien de dir les Rodalies d'Organyà.