Per defensar el seu client (o la seva clienta), els advocats (i les advocades) tenen dret a fer servir totes les "trampes" legals al seu abast. Mentre siguin això, legals. I els clients, per defensar-se, tenen tot el dret a usar l'enginyeria argumental més inversemblant. Ara bé, com passa amb tot, hi ha límits. La presa de pèl n'és un dels més evidents.

Encara ara tinc dolor i espasmes cerebrals quan recordo Dolores Ripoll, representant d'Hisenda al judici del cas Noos, justificant la innocència de la Infanta Cristina amb l'argument que allò del "Hisenda som tots" ha de circumscriure's "a l'àmbit pel qual va ser creat: el de la publicitat, exclusivament com a forma de conscienciació al país".  (I ara si em permet faig una petita pausa perquè no em trobo gaire bé i podria escriure coses que impliquen elevades penes de presó)

(....)

Ja estic millor, gràcies.

Ara que torna a ser notícia el cas Púnica perquè el jutge ha aixecat el secret de sumari (per cert, la premsa Marianista s'hi ha llançat en planxa per contrarestar el cas Barberá. Ja sap, València és Rajoy. Madrid és Espe i l'aznarisme. I la guerra continua), doncs això, que gràcies al fet que el sumari és públic, hem recuperat el moment "sogre de Granados".

Resulta que la policia va trobar un milió d'euros (ei, UN MILIÓ D'EUROS!!!) en una maleta amb un parell de cadenats que estava amagada darrera d'uns llibres en un altell de casa del sogre de Francisco Granados, el principal encausat pel cas Púnica. La conversa entre el jutge i el sogre, un metge jubilat de nom Juan Alarcón Domenech, va anar així:

Jutge: "Com és possible que un maletí amb un milió d'euros, que no té potes, hagi arribat a l'altell del seu armari?".

Sogre: "Al meu dormitori hi entrava tothom per anar al lavabo. Potser van ser els llauners o els d'Ikea, que van venir a instal·lar un armari".

(Per cert, si vol escoltar de viva veu aquesta part de la declaració, li passo la gravació)

Hisenda no som tots i a mi els senyors d'Ikea que em vénen a muntar un armari em deixen un milió d'euros amagats en un altell. I vostè i jo que som tan ases que ens moquem amb les orelles, ens ho creiem. Sí, i Isabel Preysler és molt natural i la vaga de transport públic de BCN no és cap xantatge intolerable. Tot molt creïble i decent. Com ha de ser.