“No, no, no i no. I no”. Pedro Sánchez ho va deixar clar. Res de permetre (o afavorir per omissió) la presidència de Rajoy. La gestió de la majoria absoluta dels últims 4 anys i la corrupció no li permetien cap marge de confiança.

I les plantofades li van caure de tot arreu. Sobretot dels seus. Les dels (i de les) que volen la seva cadira i les de la seva vella guàrdia, aquells gerros xinesos que no saben jubilar-se.   

Però, fem l’exercici del “si no fos”. Imaginem que en l´últim debat d’investidura, Sánchez hagués permès a Rajoy ser president. Amb la fórmula que vostè vulgui, però que ara hi hagués un govern del PP. Amb la que els està plovent aquesta setmana per l’arribada a terra dels huracans Barberá, Bárcenas i Matas, s’imagina el que estaríem llegint ara de Sánchez? Provinent de les reines i barons del seu partit i, sobretot, del front mediàtic que se suposa que està de la seva part però que li ha posat més mines al camí (i més amagades) que la premsa marianista. Especulem titulars?

“Sánchez va fer president Rajoy, ara ha de donar explicacions”, “La culpa és de Sánchez”, “El cas Barberá li esclata a Sánchez a les mans”, “Sánchez permet que Rita esquitxi un govern que comença amb mal peu”, “Sánchez ens ha dut aquí”...

I amb quina cara hauria de donar explicacions el secretari general socialista de com ha permès que governi el corresponsable de tot plegat. Perquè, esclar, a uns quants els faltaria temps per treure (i anar repetint sense aturador) les declaracions de quan Rita & Camps (que sembla el nom d’una pel·lícula de Mariscal) van treure Rajoy de la tomba política que li estava excavant l’aznarisme a través d’Esperanza Aguirre.

I si parlem de Ciutadans, aquests deuen haver fet un altar a la seu central amb la imatge de Sánchez i fa tres dies que li posen flors sense parar. S’imagina amb quina carona haurien hagut de sortir ells a dir que estan indignats amb el president Rajoy pel cas Barberá? Ells que haurien estat fonamentals per fer-lo president. Au, el discurs de la regeneració a can Pistraus.

O sigui, que de cara al món polític i mediàtic, el cas Barberá i els que aniran venint, donen aire i arguments a Sánchez. La vida real, la del carrer, és una altra història. A Espanya la corrupció no afecta el vot pepero. I ara tampoc no ho farà. Ni a Galícia ni a Euskadi. Com al seu dia no va afectar València ciutat ni el País Valencià en general. O és que el PP no guanyava amb majories absolutes superiors al 50%? D'algun lloc devien sortir aquests vots, no?