Riu de la Plata, hivern austral de 1526. Fa 497 anys. Una expedició privada capitanejada pel navegant Sebastià Cabot i formada pels galions mercants catalans Sant Gabriel, Santa Caterina i Trinitat, i pel galió castellà Santa María del Espinar s’endinsaven a l’estuari del riu de la Plata, i iniciaven la navegació d’aquell curs fluvial que els portaria a fundar les primeres colònies europees a l’Amèrica austral: Sant Llàtzer i Sant Salvador. Aquella iniciativa pionera revela l’existència d’un projecte singularment català d’expansió colonial a Amèrica, totalment al marge de la conquesta militar i extractiva de la monarquia hispànica. Aquella expedició va exportar un model colonitzador propi amb una llarga tradició en la navegació comercial catalana, que remuntava a l’època dels Consolats de Mar medievals.
Els catalans... els primers?
Aquells catalans no van ser els primers europeus que exploraven el riu de la Plata. Pocs anys abans (1516) els havia precedit una expedició reial hispànica comandada pel navegant castellà Juan Díaz de Solís. Però aquella expedició iniciàtica hispànica, promoguda i finançada per la Corona, es va limitar a cartografiar les costes. En canvi, l’expedició catalana de 1526, planejada i executada amb criteris estrictament empresarials de recerca del benefici, tenia com a objectiu prioritari la creació d’establiments colonials, que havien d’impulsar i fomentar el comerç amb les nacions indígenes. Sant Llàtzer, creada a l’estuari del riu de la Plata (al davant de l’actual ciutat de Buenos Aires), i Sant Salvador, creada riu amunt (a la riba del riu Paranà, molt a prop de l’actual ciutat de Rosario), es van fundar amb aquest propòsit.
Diferents models colonials
Tendim a pensar que la conquesta i colonització del continent americà va ser, exclusivament, de fàbrica pública, és a dir, promoguda i dirigida pels respectius estats que van intervenir en aquella empresa. Però això no és ben bé així. Aquests estats autoritzaven la iniciativa d’empreses privades, originàries dels seus dominis, dins dels respectius espais de colonització que s’havien reservat. Les primeres colònies angleses a Amèrica del Nord eren propietat de companyies de merchants de Londres que posseïen flotes pròpies i que tenen mariners, soldats i pagesos en nòmina. I el mateix passava amb les companyies mercantils neerlandeses (els Països Baixos formaven part de l’edifici polític hispànic) i els establiments que creaven a les Antilles. O les del Sacre Imperi dels Habsburg a la recerca d'El Dorado.
El 'patrocini' de la monarquia hispànica
L’objectiu inicial de Sebastià Cabot i els armadors d’aquella expedició catalana era les illes Moluques, al mar del Sud (l’actual Oceà Pacífic). Després del Tractat de Tordesillas (1494), que va dividir el món en dos camps d’influència (el de la monarquia hispànica i el del regne de Portugal), les Moluques, per la seva situació geogràfica, havien quedat en uns llimbs. Però això no va ser obstacle perquè la cancelleria hispànica de Carles de Gant signés el patrocini de l’expedició catalana. En aquell cas, el concepte “patrocini” tenia un significat diferent del que pot tenir en l’actualitat. En aquell context, equivalia estrictament a “autorització”. I això és el que passava amb les expedicions neerlandeses de la primera meitat del segle XVI (que partien amb el patrocini de la monarquia hispànica) i el que passaria amb l’expedició de Rifós, Forcadell i Ribes.
La usurpació
Així doncs, queda clar que el model colonial privat que impulsava aquella empresa no estava, en absolut, renyit amb la iniciativa que podríem catalogar com a pública (la que impulsava la corona hispànica). Si més no, a l’inici del procés colonitzador (primera meitat del XVI). De fet, l’empresa colombina, concebuda al despatx del banquer valencià Lluís de Santàngel (1487-1492) i documentada en un contracte anomenat Capitulacions de Santa Fe (1492), és una iniciativa de naturalesa mercantil. No seria fins al cop d’estat perpetrat pels Reis Catòlics (1500), que va imposar als Colom la renúncia a aquell contracte, que la monarquia hispànica prendria la iniciativa i el monopoli (que li permetia signar els patrocinis) en l’empresa colonitzadora americana. El 1500 —i no el 1492— marca l’inici de la conquesta hispànica a Amèrica.
El model hispànic i el model català
Efectivament, els traïdors Francisco Roldán i Michel Moliart —que van difamar i calumniar els Colom— i el jutge Fernández de la Bobadilla —enviat pels Reis Catòlics per arrestar els Colom i rellevar els navegants en el govern de la colònia— marquen l’inici d’un nou model, basat en l’eix conquesta militar-dominació policial-esclavització i aculturació dels indígenes-espoli de recursos. Les atrocitats que van cometre els europeus sobre la població autòctona americana s’escriuen a partir d’aquest canvi de model: del model colonial colombí, de tradició catalana, al model extractiu hispànic, inspirat en la brutalitat romana de l’antiguitat. I si bé seria mentir si afirméssim que aquell model català reposava sobre una relació idíl·lica entre europeus i americans, sí que és cert que era menys agressiu i menys invasiu.
La memòria dels Consolats de Mar
El model català tenia una profunda arrel que remuntava a l’època dels Consolats de Mar medievals barcelonins escampats arreu de la Mediterrània. Aquests edificis, propietat del Consolat de Mar de Barcelona (una institució privada que comptava amb el suport del govern municipal i de la cancelleria reial), actuaven com a espais de negociació i pacte dels mercaders catalans desplaçats fora del país i, també, de projecció comercial, política i cultural catalanes arreu d’Europa. Havien estat els Consolats de Mar exteriors els que havien impulsat les empreses militars catalanes de la Mediterrània (segles XIII i XIV). Era el que, en certa manera, pretenien Rifós, Forcadell i Ribes: fundar i consolidar nous establiments que farien la funció de punt d’intercanvi comercial i de punt de partida de futures empreses colonitzadores privades catalanes.
Per què no es van consolidar les colònies catalanes?
El percentatge d’èxit de les empreses privades era molt més petit que el de les empreses de la monarquia. Les primeres colònies angleses a Amèrica del Nord van patir abandonaments i reocupacions i no es consolidarien fins al segle XVII. El fracàs de Sant Llàtzer i Sant Salvador, com en les primeres colònies angleses de Virgínia, s’escriuria per la feblesa militar d’aquestes companyies, incapaces de garantir la seguretat dels colons i la de l’aparell de generació de recursos alimentaris. I també, per les dificultats per abastir inicialment la colònia, a causa de la llunyania de les cases matrius. La suma d’aquests elements explicaria el fracàs d’aquells projectes. No obstant això, l’expedició de Rifós, Forcadell i Ribes és la constatació que les classes mercantils catalanes del XVI van tenir un projecte propi per a Amèrica.