Hi ha un petit racó de món, a la cantonada del mapa de la llengua catalana, que és com endinsar-se en una promesa d'aquelles que saps que es poden complir. Les parets són de pedra gruixuda, lo pati té còdols per catifa i la distribució de les estances restaurades recorda un petit laberint. Qualsevol Teseu que hi entra, però, no s'hi perd pas. La cultura fa de fil d'Ariadna i tothom en surt amb més saviesa i empatia de les que hi havia entrat. Hi ha, no obstant, un Minotaure contemporani que mira de devorar les criatures que gosen apropar-s'hi. Lo lloc es diu Res-Pública i és un oasi enmig de l'Alguer vella. Lo Minotaure es diu poder econòmic i és una maçana podrida del partidisme polític.
Res-Pública és un espai lliure, creatiu, solidari i autogestionat. Paraules que agraden poc al poder. És símbol de resistència i reflexió
Diuen que esta ciutat italiana —coneguda com la Barceloneta de Sardenya — és una illa dins d'una illa: la idiosincràsia dels catalans més orientals ficada a dins de Sardenya. L'illa cultural dins l'illa geogràfica. Res-Pública podria ser encara una tercera illa dins de l'anterior, com aquelles nines russes, les matrioixques. Es tracta d'una xarxa oberta d’associacions i col·lectius de promoció social i cultural, sense ànim de lucre i amb vocació de servei. Un espai lliure, creatiu, solidari i autogestionat. Quatre paraules que als poderosos agraden poc perquè no les poden controlar.
Fa pocs dies s'ha conegut una maniobra lamentable i vergonyosa de l'actual ajuntament del municipi, que ha intentat desmantellar l'obra social que la gent de Res-Pública porta desenvolupant des del 2014. Amb l'excusa de reurbanitzar la zona i l'antiga caserna, on està ubicat l'esmentat centre social, han volgut fer-lo desaparèixer. La gravetat de la qüestió radica no només en l'intent d'ignorar i anul·lar aquells que no pensen com tu a través de projectes cars i innecessaris disfressats de remodelacions, sinó també en lo fet de que s'ha volgut posar en pràctica a través d'un intent fallit de desviar fons que estaven aprovats i destinats a un altre projecte. Lo pressupost era de mig milió d'euros i el projecte era la Casa de les Arts, Música i Disseny Internacional, que havia d'ubicar-se en un altre emplaçament històric de la ciutat.
En estos temps difícils costa d'entendre com un país, una ciutat, pot renunciar a tan important finançament europeu per a un projecte inclusiu i necessari com hagués estat la Casa de les Arts. L'anterior ajuntament de l'Alguer havia aconseguit la subvenció necessària —gràcies en part a la Unesco, dins del programa de Ciutats Creatives— però l'actual equip de govern no ho ha considerat prioritari i ha decidit renunciar als gairebé 500.000€ que ja estaven concedits. Diners que, finalment, s'acabaran perdent perquè no només no s'han usat per al projecte previst sinó que a més s'ha intentat fer trampa malbaratant-los amb interessos partidistes per posar fi a Res-Pública.
La corrupció no és només ficar la mà a la caixa, és també fer-ne un ús fraudulent. No cal que els diners vagen a la butxaca particular de ningú, n'hi ha prou en que es vulguen invertir sense criteri o, pitjor encara, es dilapiden en projectes inassumibles o s'usen per a mermar la llibertat del poble i ofegar econòmicament projectes socials i culturals a base de dixar-los morir o d'intentar matar-los, directament. Los contribuents se mereixen una gestió pública honesta i de qualitat, que aposte per les persones i el seu benestar.
La cultura mos ajuda a créixer com a éssers humans, a relacionar-mos amb lo món i a entendre'l amb més lucidesa. Genera bondat i pensament. Respecte i somriures. Jo hi he estat al Res-Pública, i hi he vist assessorament gratuït a dones maltractades, projecció de documentals sobre conflictes bèl·lics mundials, conferències, concerts, exposicions de pintura, debats, sales d'assaig per a grups de música. Hi he conegut persones de bé parlant català, italià i sard mentre compartien una truita en pataca i una cervesa artesana (la famosa ichnusa) i posaven hores del seu voluntarisme per millorar la societat. La gent que hi participa i l'alimenta sempre és acollidora i dona forma a este increïble Districte de la Creativitat, que és com també es coneix l'espai.
Per sort, sempre hi haurà qui voldrà passar per la vida dixant al seu pas una petjada bonica
D'illes n'hi ha per a tots los gustos. Tenim l'Ítaca de l'Ulisses d'Homer, on importa més lo viatge que arribar-hi, la Utopia de Thomas More, on s'aspira a un estat just i igualitari, o també -si dixem la literatura i parlem d'illes reals- la Solentiname d'Ernesto Cardenal, exponent de la Teologia de l'Alliberament a la Nicaragua de mitjan dels anys seixanta, moviment cristià discrepant dels postulats absolutistes del Vaticà. Res-Pública tindria una mica de cadascuna d'elles i ha aconseguit, al cor de l'Alguer, alliberar un espai monumental del risc de ser abandonat a la negligència i a la inclemència del temps i construir-hi un centre neuràlgic de creixement col·lectiu i de creació de consciència.
Recentment, la Fundació Reeixida, amb lo suport d'Òmnium Cultural, ha reeditat lo mapa del domini lingüístic impulsat a la dècada dels seixanta pel llibreter i activista Joan Ballester i elaborat pel cartògraf Antoni Bescós. És un dibuix de l'àmbit nacional que supera fronteres administratives i mos mostra el país sencer, la llengua tota, més enllà dels estats, aquells estats que Thomas Moore critica a Utopia, aquells estats que destruixen més que no pas aporten. Que el document haja arribat fins als nostres dies, escapant a la repressió franquista, li dóna més valor. En plena dictadura, lo projecte li va costar a Ballester més tres mesos de presó a la Model de Barcelona, tot i que la condemna fou de cinc anys. Al mapa, allí a un raconet, ja hi sortia l'Alguer. Resistint, com ara Res-Pública és símbol de resistència i reflexió.
Les coses petites són les més importants perquè tens alguna possibilitat d'intervenir-hi
No deu ser casualitat que este centre social -encara en perill- triés un nom així. Plató, al primer dels deu volums de que consta el seu llibre La República, oferix un intens debat sobre la justícia. En aquell diàleg, Sòcrates, per boca de l'autor, proposa que la justícia és l'excel·lència de l'ànima. Com gairebé sempre, les millors definicions tenen mil·lenis de vida. L'excel·lència de l'ànima... Sí, les coses petites són les més importants perquè tens alguna possibilitat d'intervenir-hi. Lo Districte de la Creativitat actua localment per a canviar el món des d'una petita illa concèntrica i ho fa amb justícia, a base de dosis menudes, com aquell qui posa sal a l'amanida, a petits cops de canell.
Hi ha decisions polítiques que no tenen explicació i potser és consol saber que fa segles uns altres humans tampoc no les entenien i creaven àgores per a combatre-les i fer nàixer noves idees. Lo mal deu vindre de lluny, tanmateix les persones de bé encara hi són, encara hi som, i venim de la mateixa llunyania. Defensar Res-Pública és lluitar per un mapa, geogràfic i emocional. És escriure la història. Es lo poder de la paraula i del canvi. És lo poble en moviment. És cultura. Per sort, sempre hi haurà qui voldrà passar per la vida dixant al seu pas una petjada bonica.
* Per si voleu conèixer Res-Pública i el seu treball: