A petició de l'afectada, parlaré en primera persona, tot i que l'odissea la vaig viure en segona. La protagonista principal, però, no som ni jo, ni la meua amiga: torna a ser la maleïda Renfe i la seua indetectable mania de fer-mos perdre temps de vida i diners en lo moment menys esperat. Començo usant la primera del singular per a dir-vos que jo havia d'agafar un tren lo diumenge a les 20:03 h des de Saragossa i fer cap a Figueres a les 23:58 h, amb transbord a Sants Estació. I acabo fent-vos una revelació anticipada: vaig arribar lo sendemà, dilluns, fent tard a la faena, és clar, i pagant-me jo l'hotel a Barcelona.

Lo bitllet en qüestió era unificat, dada important: un únic bitllet per a fer els dos trajectes, fet que assegura al viatger (ara ja s'ha vist que no) que si hi ha alguna incidència que li faça perdre l'enllaç, Renfe li ha de garantir el desplaçament fins a casa, d'una manera o d'una altra. Lo cas és que m'avisen que el tren procedent de Madrid, a causa d'un atropellament, porta un retard enorme (va acabar sent de 120 minuts). En rebre la corresponent notificació d'esta demora, una amiga —corrent tant com podia i fent-me un gran favor— me va portar amb lo seu vehicle particular fins a Lleida, amb la intenció d'adquirir un bitllet per a un Alvia que, procedent de Bilbao, anava direcció Barcelona Sants i aconseguir, així, poder arribar a temps d'agafar l'Avant cap a Figueres.

A Lleida, des de la taquilla, se mos informa que no hi havia places per a l'esmentat tren (ho havíem intentat infinitat de vegades per la web i no hi va haver manera). Al centre de servei una amable treballadora em va assegurar —prèvia trucada a Barcelona per a comprovar-ho— que si perdia l'enllaç amb Figueres (cosa evident veient el retard que portava l'AVE) a Barcelona se'm posaria a disposició un taxi per fer l'últim trajecte (de Barcelona a Figueres). Finalment, doncs, i amb aquesta promesa se'm va reubicar a un altre AVE procedent de Sevilla, malgrat l'escepticisme de l'amiga que m'havia portat fins a Lleida en cotxe.

A bord d'este comboi, vaig contactar amb fins a dos interventors per a explicar-los la meua situació i tots dos van confirmar-me novament l'obligació de Renfe de posar a disposició un taxi que em portés a casa, a Figueres, fos l'hora que fos, argumentant també que era la política habitual i que estaven farts de vore-ho. Este AVE en qüestió, que havia d'arribar a Barcelona Sants a les 23 h, va fer-ho amb una mitja hora de retard, fent impossible, novament, que pogués pujar a l'Avant que m'havia de dur a Figueres (l'AVE comprat inicialment, va acabar arribant passada la mitjanit). En adreçar-me al centre de serveis de Sants Estació, i contradient totes les afirmacions rebudes anteriorment per personal de Renfe d'altres estacions, se m'informa que feia tot just un mes que el conveni amb els taxis havia finalitzat i que no podien fer res més per mi.

Així les coses, em vaig veure obligada a fer nit a Barcelona, allotjant-me a l'hotel de la mateixa estació (Hotel Barceló Sants). No era el més barat (174 €) però a aquelles hores de la matinada i amb lo cansament, no és qüestió de fer una romeria a peu o en metro en busca d'una pensió més econòmica, amb lo risc o la certesa que no tinguessen recepció nocturna. Vaig marxar cap a Figueres lo dia següent, dilluns, amb l'Avant de les 8:05 h i amb un bitllet que em va proporcionar l'oficina de l'estació (intercanviant-lo per l'original). Aquest fet, és clar, va suposar que arribés una hora tard a la feina.

Un trajecte de 4 hores en AVE se va convertir en una odissea de 12 hores que va acabar lo dia següent. Si això li hagués passat a un diputat català tornant de Madrid, ja voríem si no hagués sigut portada d'algun telenotícies

Passades més de 24 hores preceptives vaig acudir a l'estació de Figueres Vilafant per a sol·licitar la devolució de l'import del bitllet, per haver superat la demora permesa. Allí, se'm va informar que no era possible al·legant que, en proporcionar-se'm el bitllet Barcelona-Figueres de dilluns al matí, havia quedat anul·lat tot el bitllet anterior en el seu conjunt (trajecte Zaragoza-Barcelona inclòs). De fet, ja no apareix com a bitllet a l'aplicació! Les dues persones que em van atendre, a més, van reiterar-me l'error que va suposar no facilitar-me un taxi per a fer el trajecte Barcelona-Figueres en diumenge a la nit. Segons elles, este servei encara està vigent i no depén de cap suposat conveni.

S'hauria de garantir que un passatger puga arribar al final del seu trajecte en unes mínimes condicions de dignitat i dins del dia de viatge, quan tens un bitllet amb un enllaç assegurat. És lamentable que un tren vaja amb més de 2 hores de retard. És vergonyós que no se'm puga reubicar en un altre comboi que em faça arribar a Sants a temps d'agafar l'enllaç (fins i tot desplaçant-me jo mateixa en vehicle particular fins a la següent estació). I és incomprensible i indecent l'abandonament al qual vaig ser sotmesa per part del servei d'atenció al client de l'estació de Sants, que em dixar tirada a la meua sort a les 12 h de la nit, sense reubicar-me en un taxi i sense possibilitat d'arribar a Figueres a l'hora que jo havia contractat amb Renfe, pagant el corresponent bitllet. La vulneració de drets és intolerable.

Si començava l'article dient que intervindria en primera persona —en nom de l'afectada— ara torno a ser jo, qui signa l'article, que voldria acabar explicant-vos que l'amiga damnificada ha presentat la corresponent reclamació, exigint que li siga retornat l'import total del bitllet de tren inicial Zaragoza Delicias - Barcelona Sants i que li siga abonada la despesa total de l'hotel que es va vore obligada a reservar la matinada de diumenge a dilluns. Diu ella que, en cas de no ser així, se reserva el dret d'emprendre les accions legals necessàries i de fer les denúncies públiques pertinents a oficines de consumidors i a mitjans de comunicació. Això últim ja he volgut fer-li jo abans no li responguen —si és que ho fan— i que sàpiguen que de braços plegats no s'hi estarà perquè l'alternativa de no fer res és encara pitjor i la dignitat com a ciutadans i usuaris s'ha de defensar. Renfe mos roba: diners i temps de vida.

PD. Si això li hagués passat a un diputat català tornant de Madrid, ja voríem si no hagués sigut portada d'algun telenotícies...