El 12 de maig va morir, als 104 anys, Remei Oliva, l’última mare viva de la maternitat d’Elna. Nascuda a Badalona el 1918, el 1939 es va exiliar a la Catalunya Nord com milers de perdedors més de la Guerra Civil Espanyola. Va travessar la frontera administrativa pel coll del Belitres el 7 de febrer del 1939 i va sobreviure als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià de Rosselló. Al camp va quedar embarassada i va tenir el seu primer fill, el Ruben, a la maternitat d’Elna, creada i dirigida per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz.

La Remei va recollir la seva experiència al llibre La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat, escrit el 1988 en francès i editat en català pel Memorial Democràtic. Vaig conèixer a la Remei fa uns mesos gràcies a aquesta feina meravellosa que és el periodisme. La vam anar a visitar a la casa on vivia al poble de Granes, a Occitània. I em va enamorar la seva amabilitat, paciència i tendresa, la seva mirada, el seu somriure, els seus gestos expressius i aquella manera de narrar en un català amb accent francès i un francès amb accent català. Potser perquè, a estones, em recordava la meva mare, a qui trobo tant a faltar. I vaig descobrir que el més dur per algú de més cent anys no era la salut, era que ja no quedava ningú de la seva generació. I, en marxar, sempre amb aquell coet al cul que portem, em va dir que no val la pena estressar-se i treballar tant. Cosa que ja imaginava, però que venint d’algú que aleshores tenia 103 anys, val la pena apuntar-ho com a consell.

Milers de persones refugiades que només volien una vida millor i que ens hauria de fer reflexionar sobre com tractem nosaltres els qui demanen ajuda

La Remei encarnava la història de milers de persones que van haver de marxar de casa sense res, ni sense saber si podrien tornar, cap a un país desconegut que els va rebre amb armes, por, fred, filferros i sorra. Milers de persones refugiades que només volien una vida millor i que ens hauria de fer reflexionar sobre com tractem nosaltres els qui demanen ajuda. Una història que, en plena democràcia, mai ens van explicar a l’escola i que encara és massa desconeguda.

Deia que la Remei va ser una de les mares de la Maternitat Suïssa d’Elna. I aquesta setmana hem sabut que l’edifici ha hagut de tancar d’urgència per unes esquerdes que van aparèixer i que, diuen, la sequera ha fet més grosses. El cas és que l’Ajuntament d’Elna ha posat en marxa una campanya per recollir fons per reparar els danys, valorats en uns 870.000 euros. Abans-d'ahir en tenien 11.000. Dels quals, 10.000 els ha donat una sola persona, per cert. L’alcalde, Nicolas Garcia, el mateix que es rebutja que li prohibeixin fer els plens en català, preveu que les administracions franceses assumeixin la meitat del cost. Però alerta que l’Ajuntament no pot pagar la resta.

Així que, com que la maternitat no tancarà, malgrat tot, i es podrà visitar la planta baixa i el jardí, us animo que hi aneu. A l’entrada de l’edifici hi haurà una urna (què ha de ser, sinó) per fer aportacions, que també es poden fer a través de la pàgina web de l’Ajuntament. Feu-ho per la memòria de Remei Oliva. O per la d’Elisabeth Eidebenz. O pels 600 nadons de refugiades que hi van néixer, molts dels quals, òbviament, encara viuen. Potser el lector o lectora és un d’ells. I, si penseu que us queda molt lluny tota aquesta història, però sou un dels dos milions de persones que vau votar l’1 d’octubre, penseu que sense la Catalunya Nord, potser no hauríeu votat. I ara demanen ajuda ells.