Espanya viu una etapa d'intensa mobilitat migratòria i canvis demogràfics accelerats. Com analitzàvem ahir (en aquest vídeo), Espanya es manté en quart lloc en termes demogràfics a nivell europeu gràcies a l'arribada de població immigrant. A Europa, segons estan plantejant els experts, li toca preparar-se per poder sostenir un sistema que, envellit i sense natalitat, es veu abocat al col·lapse. És necessari incorporar mà d'obra, perfils en edat de treballar, que cotitzin i sostinguin una societat que, més aviat que tard, veurà reduïda la seva base a la piràmide demogràfica. L'arribada massiva de persones que provenen d'altres realitats, molt diferents de la nostra, suposa un repte per a una societat que ha de ser conscient de la seva realitat, i no ho és.

Podria preguntar-se per què no hi ha manera de comprendre el que està passant. Per què els discursos polítics es polaritzen i són en excés superficials. D'un costat, el govern espanyol i els seus aliats, que semblen voler etiquetar qualsevol que tingui incertesa com a racista i xenòfob. I l'oposició, que s'entossudeix a etiquetar gairebé tot immigrant com a delinqüent potencial. Tan complicat és plantejar aquest assumpte en la seva justa mesura, atenent i explicant la realitat que s'imposa davant de nosaltres? La conflictivitat social relacionada amb la immigració, real o percebuda, s'ha convertit en un tema central del debat públic i polític. Malgrat que les dades oficials no semblen evidenciar que l'arribada creixent d'immigració impliqui més delinqüència, el fet és que existeix una certa percepció per part de la societat, que es mostra alerta.

Durant les últimes setmanes s'han viscut episodis de violència i aldarulls que han tingut a veure amb població immigrant. A Torre-Pacheco, a Múrcia, després de l'agressió a un veí de 68 anys, ha desencadenat una onada de tensió als carrers, fent que grups de persones hagin fet "la justícia pel seu compte". Les imatges que han pogut veure's no són bon senyal. Grups ultres, molts arribats de fora del municipi, van recórrer els carrers armats amb pals, van anar a domicilis d'estrangers i es van produir agressions físiques i persecucions racistes. La manifestació inicialment pacífica va degenerar en insults racistes i atacs a persones d'origen estranger, obligant a la intervenció de la Guàrdia Civil i a un reforç del dispositiu policial, segons la informació publicada. Grups d'extrema dreta han convocat "caceres" per als dies vinents, mentre que la ministra Sira Rego i la delegada del govern espanyol han condemnat els fets i obert investigacions. El municipi, amb un 30% d'immigrants (majoria marroquina), viu un clima de màxima tensió.

A Alcalá de Henares, una jove va ser brutalment violada, presumptament per un jove que era a un centre d'acolliment per a immigrants. Les manifestacions als carrers han acabat amb aldarulls, disturbis i càrregues policials que van acabar amb la detenció d'alguns dels manifestants. A El Ejido, Vox ha convocat actes i manifestacions sota lemes com "Defensa't" després de la mort violenta de diversos espanyols en incidents amb immigrants, revifant el record dels aldarulls racistes de fa 25 anys. El partit ha vinculat la immigració amb la inseguretat i ha demanat l'expulsió massiva d'immigrants, la qual cosa ha contribuït a caldejar l'ambient a la localitat.

Aquests han estat durant els últims dies alguns dels episodis que ens poden servir d'alerta. Perquè quan la gent surt al carrer a fer justícia pel seu compte, tenim un enorme problema i és moment de parar-se a reflexionar. Espero, de fet, que no sigui massa tard per a això. És fonamental que hi hagi calma. Que no caiguem en la por, la intransigència i siguem capaços d'encarrilar una situació que es pot escapar de les mans amb massa facilitat.

El repte que suposa la immigració comporta una informació serena, reconeixement dels potencials perills, i implementació de mesures que generin seguretat. Provar d'apaivagar les veus que intenten advertir dels errors del sistema és la pitjor de les sortides

I des de la tranquil·litat, però no sense urgència, és imperant prendre mesures davant del que estem vivint. I em refereixo aquí a l'arribada de centenars de milers de persones al continent europeu, que provenen de situacions impensables per a la majoria de nosaltres. Que en molts casos desconeixen el funcionament de sistemes basats en Estats democràtics i de Dret. És fonamental que les institucions governamentals prenguin mesures eficaces per fer possible una integració eficaç, sense conflictivitat social, i que es treballi, profundament, el necessari respecte. Tant cap a les persones que arriben buscant un futur millor com cap a les nadiues, que poden sentir desassossec davant del desconegut.

La gestió de la immigració és un assumpte polièdric que mereix ser abordat de manera oberta, honesta i sense tractar la població com si fos menor d'edat. És just el contrari al que estan fent des del govern, tant d'Espanya com a nivell europeu. Van prenent mesures, gairebé sempre sense informar-nos correctament, i intenten evitar que coneguem aquelles parts que, amb tota lògica, ens puguin preocupar.

Hi haurà qui sigui un racista, que tingui rebuig i por davant de qui vingui d'un altre lloc. Això només ho podem arreglar amb molta paciència, pedagogia i comprenent també els contextos en els quals a cada un ens ha tocat viure. Solucionar-ho tot posant denúncies per odi o etiquetes de racisme no ens portarà a cap bon lloc. I sens dubte, si l'horitzó a mitjà i llarg termini és, passi el que passi, d'immigració massiva, ja podem anar preparant-nos. Tampoc no té cabuda el discurs de l'"a por ellos". No l'ha tingut mai, en cap context i sota cap justificació. És important la intervenció urgent de les forces i cossos de seguretat per posar ordre, sana convivència i mantenir una pau social. És imprescindible crear una consciència ciutadana, responsable, madura però també que assenyali qualsevol punt d'irregularitat o risc.

El repte que suposa la immigració comporta una informació serena, el reconeixement dels potencials perills, i la implementació de mesures que generin seguretat. Provar d'apaivagar les veus que intenten advertir dels errors del sistema és, com sempre, la pitjor de les sortides. Però sembla que el govern espanyol i els seus socis estan entossudits a no encertar. La defensa de les pautes que venen imposades des de Brussel·les, és a dir, integrar centenars de milers d'immigrants, no pot fer-se des de l'estigmatització de qualsevol ciutadà que es faci preguntes i senti incertesa. El comportament del govern espanyol, com en tantes ocasions, continua deixant molt a desitjar.

Necessitem conviure, aprendre a respectar els altres, i ser partícips d'un projecte conjunt que se sustenta gràcies a l'esforç diari de la classe treballadora, fonamentalment. Els immigrants, quan arriben a treballar, haurien de ser ni més ni menys com tots els altres. I si s'estan consentint situacions d'un evident abús, és urgent i necessari que s'abordi amb contundència. Evidentment, cal vigilar, prevenir, reforçar mesures per evitar situacions que ningú no vol que es donin. Cal gestionar amb rigorosa pulcritud l'arribada de menors no acompanyats, i prendre mesures contundents davant de la delinqüència. Provingui d'on provingui.

Necessitem entendre realment el que està passant i el que vindrà. Sense draps calents. I per a això, necessitem preparar una societat que, fins ara, no s'havia vist davant d'una situació en la qual el canvi ve imposat per la urgència i les necessitats imperants. Però no per això cal deixar passar l'oportunitat d'un debat obert, serè i assossegat, que ens permeti conèixer els grans reptes que suposa la immigració massiva. Comprendre qui són, d'on venen, i de quina manera poden ajudar a contribuir a un sistema que també serà per a ells.

En països d'Europa, i també en l'àmbit global, la immigració suposa un dels grans reptes per als governants. I sobretot, també per a la ciutadania. La por que genera en molts casos la falta de coneixement, i les situacions descontrolades davant de la inacció de l'administració són fàcilment evitables. És responsabilitat del govern posar-se en marxa de manera àgil, transparent i eficaç per prendre mesures. No hi ha temps per continuar despistant la nostra atenció. Regulin, prenguin mesures contundents i, alhora, facilitin vies de convivència amb els qui mereixen una oportunitat per tirar endavant.

Tot això, se suposa que hauria de ser de mer sentit comú. Però estem ja cansats de comprovar que és el menys comú dels sentits.