A Suïssa hi han fet un referèndum. El tema era si instauraven o no una renda bàsica universal d’uns 2.200 euros per a tots els habitants del país (600€ pels menors de 18 anys).

Un 76,9% dels suïssos (i les suïsses) van dir que no. Segurament la reacció ràpida és dir: “Aquesta gent són tan ases que podrien mocar-se amb les orelles. A qui se l’acudeix estar en contra de cobrar 2.200€ sense fotre res?”.

Però a la vida, i a les societats, i encara que no ho sembli, les coses són més complexes. I opinar quedant-se en la superfície és una temeritat.

La consulta va ser una iniciativa del propietari d’un bar de Basilea i pretenia obrir un debat sobre el futur laboral de la gent en un món cada cop més tecnològic. Ell defensava que aquest “sou” ajudaria a millorar la dignitat humana i els serveis públics. Els partidaris del no, encapçalats pel govern, defensaven que la mesura seria massa costosa i debilitaria l’economia.

Però el gran debat de fons era si donar una paga a tots els ciutadans crearia una societat desincentivada. Si tens diners per sobreviure, per què treballar? I si molta gent no treballa, qui manté el sistema? I si el sistema no es pot mantenir perquè hi ha molt poca gent creant riquesa i el sistema cau, com es reintegra al món laboral la gent que va decidir no treballar? I, estem segurs que aquestes persones acceptarien la nova situació? I els que han estat treballant tot aquest temps, com reaccionarien?

¿Com afectaria la convivència que en una societat hi hagi gent treballant al costat de qui decideix no fer-ho perquè opta per viure del subsidi? ¿Pot col·lapsar-se la convivència en una societat on una part important de la seva força de treball decideix no fer res? La renda garantida afavoreix la mediocritat, empresarial i laboral? ¿Un país amb renda garantida universal envoltat de països que no en tenen perd competitivitat i està condemnat al fracàs?

Vaja, que la reacció inicial simplista i precipitada de “aquests suïssos són tan ases que podrien mocar-se amb les orelles...”, tapa un debat complex sobre models socials, laborals i econòmics que, per cert, a Espanya no hi ha gaires ganes de fer perquè estan més preocupats per Veneçuela.

Per cert, petit incís: quin resultat creu que hi hauria en un referèndum com aquest a Espanya? També sortiria que no o guanyaria el sí?

Opinar sobre altres realitats (siguin suïsses, esquimals o tortosines) i, sobretot, donar lliçons des de la distància sobre com han de fer les coses és tan senzill com arriscat. Perquè les realitats, de vegades, són molt més complexes del que semblen. I si ho són des de dins, imagini’s des de fora.