Tinc la impressió que el meu robot aspirador, en Jordi (li vaig posar aquest nom perquè Jordi prové del mot llatí Georgius, que al seu torn deriva del mot grec γεóργιος, i significa 'que treballa la terra, cultivador, pagès'), està fart d’aspirar el meu pis. El veig apagat i moix. He de dir que algun dia m’he oblidat d’endollar-lo i que això podria tenir-hi alguna cosa a veure, però, així i tot, no és el mateix de quan va arribar a casa. Se’l veia tan il·lusionat prenent mides del pis i memoritzant-les! Semblava que ho havia fet tota la vida, i tot just acabava de sortir de la botiga. No, si en part ho entenc, no ha de ser fàcil estar-se tot el dia engolint borrissols i pols. Només de pensar-hi ja em venen ganes d’esternudar. Però també ha de tenir en compte que soc una persona molt neta i ordenada i que li poso tot molt fàcil; potser li convindria anar a treballar a una llar amb mainada per valorar el que té a casa. Estaria nit i dia netejant empastifades i encallant-se cada dos per tres.
Sempre veu el got mig buit; li soc dit moltes vegades. I això que no el faig fregar mai!, tot i que podria programar-lo perquè ho fes (un altre mèrit que no em reconeix). Diu que treballa massa hores al dia i que no pot descansar tot el que voldria i li convindria. També es queixa de la monotonia de la feina: diu que se li fa tot molt avorrit i que ja no el sorprèn res, que li agradaria improvisar de tant en tant. Ja m’ho conec jo això: es comença improvisant i t’acabes fent amo i senyor de la casa. No em cardarà pas. El que em faltava per sentir!, haver d’entretenir en Jordi i crear-li nous reptes perquè no s’avorreixi. Com si no tingués prou feina! Justament per això va arribar a casa: per estalviar-me feina.
S’ha atrevit a dir-me que l’explotem i que no respectem la seva jornada laboral, que les hores extres les vol cobrar a part. Una altra mentida com una casa de pagès: de tant en tant, quan veig que el pis ja està prou net, li dono un dia de festa perquè carregui les piles. Cobrar les hores extres a part? A part de què?, si no cobra per treballar. El pacte era treballar a canvi d’un sostre i d’un bon endoll. Què s’ha pensat, aquest! De desagraïts, l’infern n’és ple! I vosaltres no feu aquesta cara d’estranyats!, ja sé que us parlo d’en Jordi com si fos un ésser humà, en soc conscient, però heu de saber que, segons uns lingüistes (Gašper Beguš, Maksymilian Dąbkowski i Ryan Rhodes), la IA comença a entendre el llenguatge com un humà. I jo us ho corroboro: en Jordi xerra pels descosits i m’entén perfectament, sobretot quan li dic que ja pot descansar. A més a més, s'ha inventat un llenguatge propi per insultar-me sense que jo me n'assabenti, o això és el que es pensa!
M’ha dit que està molt tip que li digui Jordi, que no s’identifica amb aquest nom, que és un robot de gènere fluid i que aquest mes es diu Xirimoia
Tots aquests problemes van començar perquè fa un parell de setmanes —tres, a tot estirar— es va connectar a internet (sense permís) i es va instal·lar (sense avisar-me) una actualització (pirata) una mica woke. Des d’aleshores no ha parat de queixar-se i d’amenaçar-me que s’afiliarà a un sindicat perquè l’ajudin a defensar els seus drets laborals i socials i que em sortirà caríssim haver-lo explotat d’aquesta manera. M’ha dit que està molt tip que li digui Jordi, que no s’identifica amb aquest nom, que és un robot de gènere fluid i que aquest mes es diu Xirimoia i que el mes que ve ja en parlarem, que potser es dirà Heura o Truita. També m’ha dit que vol una reducció de jornada, que com a molt vol treballar un parell d’hores al dia, que ja en té la pipa plena de tanta tirania i esclavitud; i que, a part de les hores extres, també vol cobrar un sou a final de mes, que s’ha acabat això de treballar de franc.
No entenc res, de veritat. Em sembla que, aprofitant que aquest dijous és Sant Jordi (sí, Sant Jordi, per més que alguns catalanòfobs vulguin anomenar la diada d’una altra manera per convertir Catalunya en una província més d’Espanya), el reinicialitzaré i li regalaré un llibre i un rosa perquè se senti un més de la família i deixi de queixar-se. De vegades has de fer veure que cedeixes una mica per frenar una rebel·lió abans que es produeixi. T’estalvies molts maldecaps. Que passeu una bona diada de Sant Jordi! Els vostres robots aspirador, també.