Hi ha hagut prou amb dues circumstàncies tan diferents com la presentació, dijous passat, de l'enquesta del CIS, que situava el PSOE en una posició compromesa i tenint fins i tot en risc la segona plaça davant Ciutadans, i tres dies després, dilluns, l'insuls debat televisiu a quatre entre Pedro Sánchez, Albert Rivera, Pablo Iglesias i Soraya Sáenz de Santamaría, perquè la qüestió principal i fins i tot morbosa en aquests moments de la campanya hagi passat a ser si realment el PSOE s'està enfonsant per sota fins i tot de les seves ja pobres expectatives. Una sensació que ve alimentada per l'empitjorament de les seves possibilitats en comunitats amb molts escons en joc com Catalunya, Madrid, València o fins i tot Andalusia. Un analista ho explica així: "El PP està malament però no tan malament com el PSOE, el terra del qual s'està enfonsant; primer va ser a benefici de Ciutadans i ara comença a ser-ho de Podemos".

Un cas clar és Catalunya, bastió inexpugnable del PSC en totes les eleccions generals fins el 2011 i sempre clau en totes les victòries socialistes que han desembocat amb el candidat a president del govern central directament al Palau de la Moncloa. La plataforma política En Comú Podem, que avala l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, té al seu abast la victòria el 20D si el PSOE no aconsegueix despertar els seus votants adormits que directament prefereixen anar-se'n a la dreta (C's) o a l'esquerra (ECP). Potser per això, els socialistes han optat per recórrer abans d'hora al seu tòtem electoral Felipe González, sense esperar els últims dies de campanya. González i Rubalcaba com a tiquet per Espanya mentre Sánchez implora als presents en els mítings que hi posin fins a l'últim alè i es deixin estar d'històries.

La política té aquestes coses. Que la campanya que s'havia de fer llarga per a Mariano Rajoy acabarà sent interminable per a Pedro Sánchez. Una altra cosa seran els pactes després del 20D. Pactes per governar, esclar. No per canviar la Constitució, que continuarà tancada i barrada per a tots aquells que consideren que un referèndum pactat és la millor solució a les demandes plantejades des de Catalunya.