El reconeixement públic del vicepresident del govern de la Generalitat entre el 2006 i el 2010, Josep Lluís Carod Rovira, que gaudia d'un passaport diplomàtic del Regne d'Espanya en els viatges a l'estranger -igual que la seva viceconsellera d'Exteriors Rosa Clavell i el president José Montilla- posa en evidència fins a quin punt és la política i no pas la persistent utilització del Tribunal Constitucional la clau per a la solució de la gran majoria dels litigis entre Espanya i Catalunya. Carod Rovira ha estat oportú amb la seva confessió a Jordi Basté i ha posat en evidència el govern del PP: un executiu espanyol recorre al Tribunal Constitucional una cosa que anteriors governs espanyols van consentir simplement per la pressió política i mediàtica de la creació d'una conselleria d'Exteriors per part del president Puigdemont. El nom sí que fa la cosa encara que la diferència entre viceconselleria i conselleria sigui més simbòlica que no pas política i les competències no variïn.

El cert és que Catalunya ha fet política exterior -també acció exterior- gairebé des del mateix moment que es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques el 1980. O què eren si no les entrevistes amb desenes de caps d'Estat que han celebrat en 35 anys Jordi Pujol, Pasqual Maragall o José Montilla? O què han estat si no els conflictes -intermitents, segons les necessitats polítiques del govern espanyol de torn- entre les ambaixades espanyoles i els gabinets de protocol de la Presidència de la Generalitat. Se'n podria escriure un llibre i segurament tots els presidents de la Generalitat podrien aportar anècdotes sobre com havien esquivat més d'una fiscalització d'algun ministre d'Afers Exteriors.

Però al darrera d'aquests estira-i-arronsa que molts cops eren sobretot publicitat de consum intern s'amagava el que ha explicat Carod. Passaports diplomàtics per moure's lliurement on ara es demana al TC que suspengui la conselleria de la Generalitat i la declari inconstitucional. I Carod, en aquella època, era president d'Esquerra Republicana de Catalunya, independentista llavors i independentista ara. No serà que la legalitat per a aquest govern espanyol pot anar un pam més cap a la dreta o cap a l'esquerra, segons qui sigui l'acusat?