Cop d'efecte al matí: Pablo Iglesias se situa en el centre del tauler polític. El dia en què el Rei tanca la ronda de contactes amb els partits polítics per nomenar un candidat a la sessió d'investidura com a president del govern, el líder de Podemos anuncia que cedeix els seus vots al PSOE i li ofereix a Pedro Sánchez un govern de coalició. Com en una novel·la d'intriga per capítols, el guanyador de les eleccions del 20D, Mariano Rajoy, ja sap el seu imminent fracàs; el perdedor de les eleccions té, almenys, una parella amb la qual sortir a ballar i un grapat de vots disgregats a l'hemicicle que li poden acabar donant la investidura; i alguns sectors de l'establishment tenen un seriós problema, perquè Pedro Sánchez no atén les trucades que rep i els barons socialistes parlen més que fan a l'hora de desaconsellar al seu secretari general que desatengui l'encaixada que li ha ofert Pablo Iglesias.

Cop d'efecte a la tarda: Felip VI ofereix a Mariano Rajoy, segons la Casa del Rei, que se sotmeti a la sessió de la investidura encara que estigui en clara minoria, però el president del Govern en funcions, sorprenentment, rebutja l'oferta. Sorprenent, sobretot, pel que Rajoy havia dit en les últimes hores quan havia insistit públicament que volia ser, com a candidat més votat el 20D, el designat pel Cap de l'Estat. Se'n va a casa? Oficialment, no. Designa el PP un altre candidat? Avui, almenys, no, ja que es continua considerant el candidat del PP. Esperarà que els nos es transformin en sís, diu Mariano Rajoy.

Amb aquests dos moviments d'Iglesias i Rajoy, el tauler polític salta pels aires i s'inicia una nova partida. La política real i la realitat deixen d'anar cada una pel seu costat. Rajoy suspèn la preparació del seu discurs d'investidura, mentre Sánchez i Iglesias se citen a parlar ja aquest cap de setmana. IU s'ofereix a sumar els seus dos diputats a la majoria d'esquerres, el PNB posa en venda els seus sis diputats, i arribat el moment fins i tot ERC (nou escons) i CDC (vuit) estan oberts a facilitar els seus vots a canvi de res. Ja que res és el que pot negociar Sánchez amb ells. Bé, tampoc no és del tot així. A canvi d'alguna cosa: que Rajoy i el PP abandonin la Moncloa. I mentre tot això succeïa, hi ha qui s'imaginava el secretari general del PSOE llegint displicent l'arrogant editorial que hores abans havia publicat el diari El País, sota un títol imperatiu que no admet matisos: 'Mariano Rajoy no pot, Pedro Sánchez no ho ha de fer', en què instruïa el PSOE sobre els passos que havia de fer i el comminava a no fer cas dels cants de sirena de la formació morada. Contundent sí; també irrellevant.

El nou temps de la política espanyola no apunta solucions als vells problemes. Tampoc al tema territorial i al referèndum pel qual advoca En Comú Podem, guanyador de les eleccions generals a Catalunya amb dotze escons. La formació al davant de la qual va Xavier Domènech i avala Ada Colau ha perdut pel camí aquesta setmana el grup parlamentari propi per integrar-se al confederal i fraternal de Podemos. Desdir-se del compromís del referèndum, arribat el cas, seria una mica més difícil. Encara que impedir un govern d'esquerres fins i tot seria més insòlit. Almenys tan insòlit com l'escenari que es dibuixa d'un hipotètic govern d'esquerres amb majoria en el Congrés i un Senat amb majoria absoluta del PP. I això que fins ara, el Senat no ha servit per a res.