Al PP no hi flueix la informació, només l'opinió. Mariano Rajoy no parla, no dóna pistes i no comunica tàctiques ni estratègies. Ni a la Moncloa ni a Gènova. Es compten amb la meitat dels dits d'una mà les persones que saben res dels seus plans immediats. La resta, sospita, intueix o dedueix de les seves paraules. És així com els populars presagien que el president en funcions té intenció de presentar-se a la investidura, tingui o no tingui els suports necessaris. De moment no hi compta.

Rivera ja ha dit "no" encara que ha deixat la porta oberta a l'abstenció, en contra de tot el que havia promès a la seva campanya. Avui és el dia que Rajoy redoblarà la pressió sobre un Pedro Sánchez del qual poc n'espera, si de cas potser una mica més de cordialitat que la que va obtenir després del 20-D el dia que el va citar a la Moncloa. El "no" del PSOE a la seva investidura està cantat, publicat, solemnitzat i interioritzat entre les files socialistes. En primera i en segona votació. Tant és així que fins i tot els qui, entre bambolines, defensen una abstenció responsable han pujat al carro del "no" amb tanta contundència que els serà impossible justificar, sense desgast, el contrari. I tot per la clau orgànica, per no perdre posicions de cara al pròxim congrés.

Si és investit, Rajoy guanya perquè governarà i si no, perquè és probable que unes eleccions li atorguin una majoria més àmplia

Amb l'abstenció de Ciutadans, Rajoy no en té prou. I les esperances que tenia el comitè federal del PSOE perquè els seus el fessin baixar del burro han estat vanes. Encara així els seus creuen que aquesta vegada no podrà haver un mus a la partida, ni dir Felip VI "aparta de mi aquest calze". És el seu temps. I aquesta vegada diuen que ho aprofitarà. L'última setmana de juliol es plantarà al Congrés, pujarà a la tribuna i serà ell, i no pas Sánchez, qui aquesta vegada engegarà el rellotge de la democràcia. Abans, es marcarà un discurs sobre la necessària estabilitat d'Espanya i la responsabilitat dels socialistes en el fet que aquesta salti pels aires si és que ja no ha saltat, després de 200 dies i 200 nits sense govern. En tot cas, guanyarà o guanyarà una altra vegada Rajoy. Si és investit perquè governarà i si no, perquè és probable que unes noves eleccions li atorguin una majoria més àmplia.

Des que es presenti a la investidura i fins que es compleixin els dos mesos preceptius que hauran de transcórrer fins a la dissolució de les Corts, la pilota i la comminació tornaran sobre el PSOE. I Pedro Sánchez, que no el comitè federal, haurà d'escollir entre menjar-se les seves paraules i facilitar un govern del PP en minoria o prendre la iniciativa de liderar un govern progressista. Pablo Iglesias ha tornat a temptar-lo. "Qualsevol que sàpiga sumar, sap que els números donen, però li correspon al PSOE la iniciativa", ha dit el líder de Podemos per deixar en evidència els socialistes.

Doncs que sàpiguen que en l'univers socialista hi conviuen tres sensibilitats: els que prefereixen facilitar "in extemis" un govern del PP, els que estan per una aliança de govern amb els morats i els que no fan fàstics a unes terceres eleccions. Uns diuen que a Sánchez se'l podria incloure entre els segons i d'altres, que entre els tercers. Què serà, serà...