El Partit Popular ha guanyat les eleccions, però el resultat no és que tingui un regust amarg: és que és literalment de cicuta. Mariano Rajoy difícilment podrà seguir a la Moncloa ja que la suma amb el seu únic aliat, Ciutadans, és clarament insuficient per a la seva investidura i per assolir una majoria parlamentària al Congrés dels Diputats. La marea blava de fa quatre anys s'ha evaporat fruit d'errors propis que se substancien en una única cosa: el menyspreu més absolut amb què han estat tractades les classes mitjanes, maltractades pel govern popular fins a l'infinit.

No ha estat aquest l'únic error. La política com a punt de trobada entre posicions diferents, i fins i tot oposades, ha brillat per la seva absència. No hi ha hagut ministre que no hagi protagonitzat actes calamitosos durant els quatre anys de legislatura. Soria a Indústria, García-Margallo a Exteriors, Wert en Educació, Montoro a Hisenda. De la llista se salvarien molt pocs. Sens dubte que no, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, responsable màxima que a la Moncloa hagi acabat tenint més importància la judicialització de la política que la política mateixa.

El PSOE, amb un resultat molt pobre, ha aconseguit sortir viu del vesper del 20D i el seu secretari general, Pedro Sánchez, pot respirar tranquil, almenys, per una nit. De la seva capacitat de diàleg amb Podemos i, arribat el cas, amb les forces polítiques perifèriques, dependrà que forgi a Espanya una alternativa d'esquerres. L'aritmètica de la nit electoral ho permet. No serà fàcil... però tampoc no serà fàcil el contrari. Espanya ha votat canvi però ha deixat un mapa electoral enrevessat en el qual, per acabar-ho d'adobar, una de les claus per conformar majoria al Congrés ha quedat en mans dels dos partits independentistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat (la coalició liderada per Convergència). El referèndum a Catalunya seria la moneda de canvi, però aquesta possibilitat queda avui molt lluny dels plans dels socialistes espanyols.

A Catalunya, el triomf d'En Comú Podem és incontestable. La força de l'alcaldessa Ada Colau continua aportant nits de glòria a l'esquerra alternativa. Després del resultat assolit a les quatre províncies no és estrany que ja hi hagi dirigents d'ECP que comencin a pensar que la seva última destinació en la política no serà l'alcaldia de Barcelona.