Per raons que no venen al cas, durant molts anys he tingut relació amb organitzacions empresarials i, des d'en fa menys, també amb sindicals. De tots ells en tinc una opinió de reconeixement de la tasca de defensa que fan dels seus interessos particulars, generalment contraposats, però sempre en el marc del respecte i el diàleg, que és el que toca en qualsevol país civilitzat.

Tanmateix, entremig de posicions enfrontades, de tant en tant es produeixen confluències que, per algú que s’ho mira com a espectador aliè al sector, poden resultar xocants. L’actualitat ens brinda una d’aquestes situacions: rivals en interessos es posen d’acord a fer un front comú a la llei de cambres de comerç, que es troba en fase de discussió parlamentària i que quan s’aprovi substituirà la llei vigent, del llunyà any 2002, i s’adaptarà a la llei bàsica de Cambres oficials de l’Estat espanyol de l’any 2014.

La proposició de llei en qüestió ha originat moviments confluents per part dels dos sindicats majoritaris i les dues organitzacions empresarials més representatives a Catalunya. El principal motiu d’oposar-se a aspectes de la llei de cambres és defensar preventivament el seu statu quo, no fos cas que es donés entrada a un nou protagonista a l’estructura de relacions entre treballadors i empresaris. L’oposició es fa, en algun cas, amb unes justificacions que resulten dubtoses de sostenir i, en d’altres, amb una probable exageració dels drets de patronals i sindicats. En qualsevol cas, es mostra una malfiança per mor d’un hipotètic augment de participació de les cambres en la vida econòmica del país.

El primer argument que utilitzen sindicats i patronals és que consideren que obriria la porta a les cambres per a participar en qüestions de l’àmbit del diàleg social, i aquest és un territori intocable dels agents socials. Tanmateix, malgrat aquesta temença, la proposició de llei estableix d’una manera explícita quines són les finalitats de les cambres i, en cap cas, es fa referència a la seva participació en aquest terreny. Encara més, s’indica que les finalitats de les cambres (se’n descriuen cinc, cap de les quals fa referència al diàleg social) es desenvoluparan respectant les funcions i facultats que la llei reconeix a sindicats i patronals en la “negociació col·lectiva, la participació institucional, el diàleg social i la concertació social”.

El segon argument per a oposar-se a la llei fa referència a una suposada exclusivitat de sindicats i patronals per a defensar i promoure els interessos econòmics i socials que els hi són propis, i s’invoca l’article 7 de la Constitució espanyola, el qual reconeix que sindicats i patronals “contribueixen” a la defensa dels interessos econòmics i socials que els hi són propis. Però en cap cas diu que ho facin de manera exclusiva, singular i insubstituïble, com s'argumenta.

En una línia semblant d’invocació a la legalitat, citen dos articles de l’Estatut d’autonomia i els relacionen amb la concertació, el diàleg social i una hipotètica intromissió de les cambres.  En realitat els articles parlen d’altres coses: de la participació de sindicats i patronals en la definició de les polítiques públiques que els afectin (article 45.6) i de la consulta a les cambres en la definició de polítiques públiques que les afectin (article 45.7), però en cap dels dos articles es parla de concertació i de diàleg social. En una altra referència a l’Estatut, en l’argumentari de les objeccions s’indica erròniament que a l’article 45.6 es regula l’activitat de les organitzacions empresarials o sindicals més representatives, quan aquest article no en diu res, d’això.

A part dels punts anteriors, entre les objeccions de sindicats i patronals n’hi ha unes quantes que van destinades a evitar que la llei inclogui qualsevol referència al fet que les cambres puguin representar la indústria, el comerç, els serveis i la navegació. Quan es parla de la seva involucració en els òrgans de govern d’infraestructures i sistemes generals, s’accepta que hi puguin “participar”, però aclarint que ha de ser amb caràcter consultiu; en altres punts es proposa substituir el terme participar, pel de col·laborar, per exemple en l’organització i/o gestió de la formació als centres de treball inclosa en els ensenyaments de Formació Professional i graus universitaris, i en les accions i iniciatives formatives de la Formació Professional Dual; finalment, en altres punts es proposa eliminar articles concrets de manera que les cambres ni tan sols “col·laborin” amb les administracions públiques catalanes en l’avaluació i acreditació de competències professionals o bé que col·laborin en els programes de formació en l’àmbit de l’empresa.

Resulta prou clar que sindicats i patronals veuen en la llei de cambres una amenaça al seu caràcter de representants laborals i empresarials

Resulta prou clar que sindicats i patronals veuen en la llei de cambres una amenaça al seu caràcter de representants laborals i empresarials. Amb tots els respectes i tota la comprensió, potser som davant d’un excés de zel que s’explica perfectament per l’autointerès. Amb tot el respecte i reconeixement de la seva valuosa participació en l’economia catalana, sembla que sindicats i patronals s’han posat d’acord a curar una ferida que, ni s’ha produït, ni hi ha cap voluntat per part de ningú que es produeixi. L’oposició a la llei encara és més xocant tenint present que les cambres són corporacions de caràcter públic, regulades i estretament controlades per l’Administració, que és, per definició, el màxim garant de l’interès general. Potser d’aquí ve també una part de l’oposició, més enllà de l’autointerès.

A veure com ho interpreten tot plegat els senyors parlamentaris, però des de la modèstia i a criteri meu, seria un error barrar el pas a tot el potencial de reforçar el sistema productiu català que tenen les cambres.

 Modest Guinjoan, economista