Per important que pugui semblar, la presidència de la Generalitat és la menor de les qüestions que han de decidir els delegats de la CUP que es veuen les cares aquest diumenge a Sabadell. Els 3.577 assistents amb dret a vot es pronunciaran, en primer lloc, sobre el futur de la legislatura catalana i la resolució aprovada pel Parlament d'inici de la desconnexió amb Espanya. Els seus vots quedaran a una o una altra banda de la molt polaritzada política catalana per més que en aquests tres mesos de discussió s'hagi volgut centrar el debat entre Mas sí o Mas no, o bé entre Mas i març i s'hi hagin introduït conceptes com el pressingCUP per provar d'explicar la pressió a què eren sotmesos per l'opinió publicada els diputats de la CUP. (Només un apunt: el pressingCUP és una broma al costat dels ganivets llargs per acabar amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Encara no he sentit ningú parlar de pressingSánchez).
Al final, el que quedarà de l'assemblea de Sabadell, més enllà dels titulars de l'endemà, només tindrà a veure amb el futur de la legislatura catalana, o bé amb si el procés sobiranista ha superat la prova més difícil fins ara o també amb la victòria del sector que mira més a una aliança amb Podemos que amb Esquerra en un futur no molt llunyà. Perquè el no a Artur Mas no seria un no a una persona, seria un no a fer camí al costat dels 62 diputats de Junts pel Sí que amb 1,7 milions de vots han defensat el seu dret democràtic a mantenir el seu candidat. I arribats a aquest punt no s'hi val amagar-se darrere de Mas. És massa fàcil... és massa hipòcrita.