L'escàndol de les explosions i incendis del Galaxy Note 7 de Samsung és l'últim cas de males pràctiques empresarials que estan afectant la credibilitat del món dels negocis. Altres tristos exemples s'han produït des de la tardor passada fins aquesta, com han estat el frau de Volkswagen, o el de Wells Fargo, sense esmentar els casos de mala gestió detectats en entitats d'alt rang com el Deutsche Bank. El fet que siguin grans companyies o bancs els que hagin caigut dels seus pedestals històrics afegeix dramatisme a una conjuntura complexa. Fins i tot la concessió del premi Nobel d'economia d'aquest any té relació amb aquests fets.

Volkswagen va obrir la reprovable sèrie d'escàndols

El trucatge de Volkswagen, que va instal·lar un programari per esquivar controls mediambientals en 11 milions de vehicles dièsel a tot el món, va obrir la reprovable sèrie d'escàndols. La companyia, icona de la indústria automobilística alemanya, va posar en un compromís la qualitat, transparència i capacitat tècnica del seu país. A Espanya, models d'Audi, Seat i Skoda van resultar-ne afectats. Els clients van haver de fer passar revisions als seus vehicles, que no s'acabaran fins aquest últim trimestre del 2016. La companyia va ser penalitzada amb una multa de 16.000 milions euros, i dimecres un cap sindical va dir que la companyia podria reduir 2.500 llocs de treball anuals en els pròxims 10 anys. El president del grup, Martin Winterkorn, va dimitir quan va sortir a la llum el flagrant cas. Més eloqüent va ser, però, el president de la companyia als EUA, que va reconèixer l'error d'aquesta manera: "L'hem cagat del tot".

Aquest any, Wells Fargo, una entitat històrica i el segon banc més gran dels Estats Units per capitalització borsària, s'ha vist immers en un delicte de frau de grans dimensions que ha significat l'acomiadament de 5.300 treballadors per crear comptes falsos. El banc havia estat obrint des del 2011 comptes no sol·licitats a clients modestos i els cobrava comissions per aquests comptes. I les víctimes no sabien ni que els tenien. El banc ha estat obligat a pagar indemnitzacions per valor de 2,5 milions de dòlars i ha estat sancionat per la comissió de delictes amb una multa de 185 milions de dòlars. El principal executiu, John G. Stumpf, un dels homes més poderosos de la banca americana, va anunciar dimecres la seva pròxima retirada. Les seves explicacions inicials van ser desateses o deixades en l'oblit. El públic va pensar que els culpables últims no havien estat castigats i que el frau prové de la propensió d'alguns executius a fixar objectius inabastables i a exigir l'impossible.

El Deutsche Bank, que ha provocat tremolors les últimes setmanes a la banca europea, està pagant els errors del passat, marcats per somnis de grandesa, de canvis freqüents d'estratègia i per les derives de la seva banca d'inversions. Això l'ha conduït a figurar també entre els acusats de manipulació del líbor. El seu futur està ara en negociacions. El seu director general, John Cryan, afirma que la seva elevada tresoreria el protegeix dels elevats riscos assumits, si bé, per a uns quants, el seu millor argument és que és massa gran per caure.

En el tercer trimestre, els beneficis de Samsung retrocediran un 29,63%

I, finalment, estem vivint aquests dies la crisi de Samsung, el valor estrella de la Borsa de Seül i de la molt competitiva economia sud-coreana. És el fabricant més gran del món de telèfons intel·ligents. L'explosió de les bateries del seu últim model, Galaxy Note 7, cridat a ser el seu producte de bandera, està fent malbé d'una forma greu el seu prestigi. S'han incenciat 40 Galaxy Note 7. La companyia ha aturat la seva producció després de vendre'n 2,5 milions a un preu de 850 euros per unitat. Samsung Espanya ha ofert als clients tornar-los els diners o intercanviar-lo per un altre model menys sofisticat i recuperar la diferència. Els especialistes de high-tech no saben com qualificar els errors. "És desastrós", "calamitós", exclamen. En el tercer trimestre, els beneficis de la companyia retrocediran un 29,63%, entorn de 17.000 milions de dòlars, i la cúpula de la companyia, que pot ser objecte d'una remodelació, manté el silenci sobre aquest afer. De moment s'ha reduït a prometre als treballadors que investigarà a fons l'origen del problema.

Tots aquests casos han incrementat l'interès per les conclusions dels acabats de guardonar amb el premi Nobel d'economia 2016, Oliver Hart i Bengt Holmstrom, per la seva "contribució a la teoria dels contractes".

En la versió acadèmica clàssica dels contractes sempre ha figurat el risc moral, que és quan algú pren riscos greus perquè sap que està cobert per algun tipus d'assegurança. En el cas dels alts executius aquesta protecció estaria basada a fixar les seves remuneracions en l'opció d'accions, que poden incrementar-se independentment del risc assumit a l'hora de programar alts ingressos.

Beng Holmstrom considera que un executiu jove pot guanyar un percentatge de bonificació més gran que un a punt de retirar-se, per no incentivar aquest últim a prendre decisions d'alt risc que ell no haurà de resoldre si fracassen. Beng Holmstrom, d'origen finlandès i professor del MIT, va ser directiu a Nokia, empresa que va patir un cas similar al de Samsung.